El qui he vist An, és a dir, Unapastisseria a Tòquio -encara la fan al Texas-, recordareu que un
dels motius de la història, són els dorayakis i sobretot l'anko.
Els dorayaki són com unes creps esponjoses farcides d'algun aliment,
sobretot d'anko, una espècie de confitura de mongeta vermella. No
tinc cap intenció de parlar de la pel·lícula sinó de compartir un
desig que anava creixent a mesura que avançava l'argument: tastar
algun dorayaki. Que consti que jo sóc més aviat poc amant de les
noves provatures gastronòmiques, més aviat sóc fastigosament
tradicional, però em feia gràcia tastar la pasta de la ficció.
Uns quants dies després de veure la
pel·lícula, caminant per Gràcia, vaig tenir la sorpresa de trobar
una botiga on venien essencialment dos productes: kakigori (gelat
propi del Japó) i dorayakis amb diversos farciments. Fantàstic! El
meu desig fet realitat. Cap dubte, el volia d'anko. Com que durant
una estona vaig ser l'únic client, anava xerrant amb la noia mentre
es torraven les quatre pastes circulars. No sabia si els seus
dorayakis són tan bons com els de la pel·li -encara no ha tingut
temps de veure-la-, però em va assegurar que m'agradarien i que
tingués en compte que l'anko no és tan dolç com les confitures a
què estem avesats. Així com des de l'estiu que fan gelats, només
fa tres mesos que preparen les pastes, amb farina de blat, tot i que
continuen fent altres provatures: farina d'arròs, cigrons... En fi,
una conversa agradable fins que, ja preparades les meues dues unitats
i posades en una bossa de paper, vaig marxar cap a casa.
Sopar, doncs, amb postres japoneses que
em van semblar perfectament adaptables en els meus futurs àpats, amb
moderació, esclar, i amb una bona combinatòria; no sé si aquell
dia vaig abusar de llegums: llenties per dinar i mongetes per sopar.
Gairebé m'ho deixava: Plaça de la
Vila de Gràcia, núm. 3. Aquest és el seu Facebook.
P. S.: Sóc conscient que els qui miren
dibuixos de gats coneixen perfectament els dorayakis.
6 comentaris:
no ho sabia, pero tinc la peli al plus, me la miraré a veure que tal.
ara resulta que el cinema engreixa
JO no he vist la peli, però si que he vist els dibuixos del gat màgic Doraimon i conec perfectament els dorayakis... només de dibuix. Al natural no els he provat mai.
Ja em diràs, Francesc. I també si et vénen ganes de menjar algun dorayaki.
A mi m'engreixa algunes vegades, Pons, i després no sempre és fàcil perdre pes.
Dos deures pendents de no necessari acompliment, Carme, veure la pel·li i fer una volta per la plaça de la Vila de Gràcia. A canvi, jo em miraré el gat màgic :-)
Miquel, crec que cal anar a Tòquio, o com a mínim al Japó. Encara que sigui per variar.
No sé, Allau, sóc de curta volada i de variacions casolanes.
Publica un comentari a l'entrada