3.3.16

el bluf del canvi


Em sembla molt bé que els polítics facin els discursos, sobretot els importants, a partir d'una lectura fluïda del que tenen escrit en un paper. El cas de Mariano, però, és excepcional, sempre necessita papers, i si no els té divaga o es repeteix a base d'una simplicitat aclaparadora. Més enllà d'aquestes constatacions, Mariano, a l'hora d'argumentar, també necessita recórrer a les autoritats, sigui l'autoritat dubtosa de les estadístiques, sigui la de la llei o, avui, la del diccionari, quan ha tractat Sánchez de bluf. Mariano és incorregible: realment necessitava l'ús del diccionari per donar autoritat a una paraula que tothom coneix, sobretot els polítics, tan acostumats a les catxes?

És veritat, de tota manera, que el coneixement semàntic dels polítics és escàs o, en tot cas, ens volen colar significats marginals o tergiversats. Canvi, repeteix Sánchez i el socialisme en general, i tants d'altres. Quina gràcia, quina màgia té aquesta paraula tan corrent i utilitzada a l'hora d'atreure voluntats i votants? No la veig enlloc. Poso dos exemples de cada dia: Necessito una moneda d'euro per desbloquejar el carro de la compra del supermercat i tinc un bitllet de cinc euros; vaig a la caixera i li pregunto si em pot donar cinc monedes a canvi del seu bitllet; ni ella ni jo guanyem, però quedem els dos satisfets (jo més). Un altre exemple, la compra em costa 16 euros, dono un bitllet de 20 i una moneda d'1 euro i em tornen 5 euros, en moneda -prefereixo que no- o en un bitllet. Tothom, però tothom, canvia des dels principis dels temps. Repeteixo, no veig quina atracció o quina novetat suposa Sánchez, i tants altres, que té el mot canvi. L'única incògnita no desvetllada és si es refereix al primer exemple, tot queda igual- o al segon. En aquest darrer cas, amb els polítics, el ciutadà rarament sap el que compra, sovint és un premi sorpresa de menys valor que el que s'ha gastat.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

El canvi nomès és el del cul del seient del que mana, perquè el canvi és que no hi ha canvi, porten anys i panys dient el marteix els candidats.
Quan a llegir, demostra en primer lloc el baix nivell parlamentari del personatge i en segón el fa més previsible, si llegeixen fins i tot les répliques.
Hi ha la famosa anécdota de Gonzalez que va cambiar totalment el seu discurs i Suarez que ja el tenia escrit no li va contestar a res del que l'altre habia dit, ah! i aqui González ja parlava de canvi.

Després passa que llegint pots tenir lapsus com aquest:

http://kollonades.blogspot.com.es/2016/03/segur-que-es-tracta-dun-lapsus-de.html

Oliva ha dit...

PERO SEMBLAR SER ,QUE ENCARA QUEDEN ANIMES DE CANTI QUE CREUEN QUE QUI MANA O VOL MANAR, SON ELS ESCOLLITS DEL POBLE...QUANT DEU EL PSOE A LA BANCA?...I QUE DIR DE CIUTADANS,PURA CREACIO DEL IBEX 35.

miquel ha dit...

A vegades hi ha petites evolucions -o regressions-, Francesc, però gairebé sempre endarrerides respecte el ritme de la gent. De moment és el que hi ha.

En tot cas, Oliva, són els votats per la gent. Que les seues decisions a l'hora de governar estiguin molt mediatitzades i la voluntat de la gent malinterpretada, no ho dubta ningú, crec. O sí?