Com que continuo a l'espera -i que
consti que ahir a mi no em va decebre Puigdemont, era una opció,
encara que abocada al no-res- em distrec amb les petites anècdotes
diàries. Com que no la coneixeu, no explicaré l'opinió de la meua
estanquera sobre les maneres de crear un caos a nivell europeu, i em
limitaré a parlar d'un detall que potser heu vist al Congreso
aquesta tarda i que he trobat... Campuzano li diu a Rivera -mai
recordo si va amb v o amb b- que el seu discurs li ha semblat d'un
falangista; en acabar Campuzano, Ribera demana la paraula per dir com
l'ha ofès el qualificatiu (o substantiu?), que ell va nàixer al 79.
En definitiva, i extrapolant, que no hi ha cristians perquè ja no
queda gent que tingui 2000 anys (1900 si volem ser generosos), o
kantians o aristotèlics. Encara més sorprenent, la presidenta del
Congreso, sovint lloada, després d'escoltar que Campuzano no es
desdiu, diu que la paraula falangista no constarà en acta, tot i que
la Falange és encara un partit legal, Com el PP, com Ciudadanos.
Això darrer ho dic jo, la presidenta, no argumenta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Vaig pensar el mateix, a banda que Rivera que pretén asemblarse a a Adolfo Suárez, de fet el seu discurs és molt més proper al de José Antonio Primo de Rivera, vol dir que Campuzano ja anava bé.
Pitjor és Girauta que s'assemblaria al Ministre Solis, la sonrisa del régimen.
salut i paciencia
No sé si la salut m'arribarà per tanta paciència, Francesc... O la paciència m'acabarà fent perdre la salut que em queda.
Publica un comentari a l'entrada