12.10.17

nivell


Com que continuo a l'espera -i que consti que ahir a mi no em va decebre Puigdemont, era una opció, encara que abocada al no-res- em distrec amb les petites anècdotes diàries. Com que no la coneixeu, no explicaré l'opinió de la meua estanquera sobre les maneres de crear un caos a nivell europeu, i em limitaré a parlar d'un detall que potser heu vist al Congreso aquesta tarda i que he trobat... Campuzano li diu a Rivera -mai recordo si va amb v o amb b- que el seu discurs li ha semblat d'un falangista; en acabar Campuzano, Ribera demana la paraula per dir com l'ha ofès el qualificatiu (o substantiu?), que ell va nàixer al 79. En definitiva, i extrapolant, que no hi ha cristians perquè ja no queda gent que tingui 2000 anys (1900 si volem ser generosos), o kantians o aristotèlics. Encara més sorprenent, la presidenta del Congreso, sovint lloada, després d'escoltar que Campuzano no es desdiu, diu que la paraula falangista no constarà en acta, tot i que la Falange és encara un partit legal, Com el PP, com Ciudadanos. Això darrer ho dic jo, la presidenta, no argumenta.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Vaig pensar el mateix, a banda que Rivera que pretén asemblarse a a Adolfo Suárez, de fet el seu discurs és molt més proper al de José Antonio Primo de Rivera, vol dir que Campuzano ja anava bé.
Pitjor és Girauta que s'assemblaria al Ministre Solis, la sonrisa del régimen.

salut i paciencia

miquel ha dit...

No sé si la salut m'arribarà per tanta paciència, Francesc... O la paciència m'acabarà fent perdre la salut que em queda.