Rebo al fix -queden
encara gaires telèfons de sobretaula?- una trucada amb prefix 91. No
sé quina empresa enquestadora m'ha triat a l'atzar per saber la meua
opinió sobre assumptes polítics relacionats a Catalunya. Com que
preguntar no és ofendre, estic disposat a respondre si la cosa és
curta. Les preguntes habituals sobre Catalunya i Espanya, sobre
properes eleccions, sobre si em sento això o allò, sobre la llengua
que empro habitualment. Hi ha dos aspectes que em porten a una petita
discussió educada sobre el plantejament de les preguntes. El primer
és de tipus genèric, consisteix a voler saber que crec jo sobre
hipotètics esdeveniments futurs: que si passarà una cosa o una
altra; em veig obligat a confessar que la meua visió de
l'esdevenidor és i sempre ha estat nul·la, que potser altres més
agosarats o realment visionaris poden conèixer que passarà, però,
insisteixo, no és el meu cas, de manera que en aquest tipus de
preguntes ja pot anar marcant amb una creu no ho sap, no contesta.
L'altre parèntesi en la marxa ràpida de l'enquesta es produeix quan
em pregunta que trio entre bandera espanyola, senyera i estelada (no
em diu bandera catalana o bandera catalana amb estrella, ni tampoc,
tot s'ha e dir, nacional en esmentar l'espanyola); aquí, davant de
la confusió de l'enquestadora que confessa no saber ben bé què vol
dir senyera ni estelada (quina feina més ingrata segons l'enquestat
que et toca), em permeto un petit aclariment socio-filològic sobre
el terme senyera, que com és sabut no m'agrada gaire en la seua
accepció majoritària i acabo concloent que Catalunya, que jo sàpiga
i de moment, només té una bandera.
Per acabar em pregunta
quin partit vaig votar en les darreres eleccions. Mira que responem
en les enquestes qüestions que de vegades no expliquem a segons
quins amics i que ens podrien semblar impertinents si ens les fessin.
En la meua política d'embolicar la troca tan com puc en totes les
enquestes, estic a punt de dir-li que vaig votar la Falange, però em
sap greu haver-la atabalat tant i li esmento un partit més acord amb
la dinàmica de les altres respostes. Després penso si realment
hagués apuntat la Falange; suposo que sí, la seua feina no és
interpretar sinó apuntar. Em penedeixo una mica de no haver estat
prou conseqüent amb la meua metodologia de respostes a les
enquestes.
4 comentaris:
Ha, ha, ha Miquel, així que embolicant la troca amb les enquestes, així surten sempre, clar!!!
Llavors ens sorprenem que les enquestes no quadrin amb la realitat reflectida en les eleccions, pobres enquestadors telefònics es mereixen un lloc al cel. Que consti que a mi no m’han enquestat mai però reconec que no faria un paper millor que el teu, sóc un entremaliat.
Ei, Carme, pons, bona gent, enteneu-me: la meua intenció és demanar a la gent que consultin el seu cor i la seua raó, no les enquestes. I ho dic també des del convenciment d'un enquestador porta a porta a temps parcial en èpoques ja llunyanes.
Si t'entenc molt bé, Miquel, jo crec que les enquestes no són bones, precisament pel que dius, perquè la gent escolta les enquestes i condicionen a vegades el vot. I finalment tampoc l'encerten tant o sigui que per a mi, pots fer tant el trapella com vulguis...
Publica un comentari a l'entrada