Em disgusta la concentració davant de
la comissaria de Via Laietana (i Calella, i Pineda), trobo que s'adiu
poc amb el tarannà dels catalans. Quin és el tarannà dels
catalans? En aquest aspecte la meua ignorància és abismal, total,
però el món és ple d'experts en el tema.
Resulti el que resulti i sigui quan
sigui, les estructures d'estat catalanes diferiran molt poc de les de
qualsevol altra democràcia. Esclar que el tarannà català...
Em sap greu no haver sabut que el cor
del Liceu sortiria al carrer a interpretar Va pensiero. No explicaré
ara la meua relació amb aquest fragment de Nabucco ni amb Verdi al
llarg del temps. Tota música, a part dels seus valors intrínsecs
-també simbòlics-, té un efecte sentimental -emotiu- amb qui
l'escolta que és complicat d'expressar en paraules. Si se'm permet,
comparteixo el cor aquí una vegada més.
M'ho deixava: TV3 va emetre dissabte a la tarda El Patriota.
2 comentaris:
A mi tampoc em va agradar massa, però si t'hi fixes són uns altres catalans, gent jove en la seva majoria, una nova generació i manera de fer tambè en política.
Potser sí, Francesc.
Publica un comentari a l'entrada