Pugem per Enric Granados després de
veure l'excel·lent exposició de la galeria Mayoral. Passa gent
-molt poca- amb estelades que deu venir de l'avinguda Companys. Les
terrasses dels restaurants i dels bars, plenes com sempre, la festa
continua. Calor i color de setembre al mes d'octubre. Surt d'un
supermercat un home més prop dels cinquanta que dels quaranta, va
capbaix, amb la bossa de plàstic potser amb les darreres urgències
del dia; de sobte, alça la testa al cel, el mira només un instant i
crida: Puto helicòpter! Gira la vista cap a nosaltres i amb actitud
de repte rebla: O no? Li donem la raó. Alleugerit, obre el portal i
s'endinsa en una escala silenciosa. Qui sap de què parlarà quan
arribi a casa.
Sí, cert, han passat coses
importants. Esperarem demà.
2 comentaris:
L’helicòpter no en té la culpa pobret
Tota la raó, pons, sempre són els conductors els culpables.
Publica un comentari a l'entrada