Diversos diaris han publicat la notícia que Andrés Iniesta diu a Facebook que a partir d'ara escriurà i parlarà també en català i en anglès. El fet ofereix una àmplia possibilitat de comentaris, i tant en els mitjans com a Facebook apareixen opinions variades, previsibles o no tant, i en alguns casos sucoses. Jo no entraré en el tema.
El que m'esborrona és la falta d'ofici d'algun periodista que, vull ser benèvol, pot atribuir-se a la pressa a ser el primer a donar la bona nova : “El jugador del Barça escribe a la perfección en el idioma de Pla y Shakespeare pero falla en el de Cervantes “ (si voleu saber per què falla en l'idioma de Cervantes, ho haureu de llegir aquí). No ens ens barallarem per una manca de conjuncions, determinants o preposicions, però que se sàpiga que Pla i Shakespeare escrivien en dues llengües diferents. Tampoc no cal primfilar sobre la literalitat de l'esment de la llengua de Pla, de Shakespeare o de Cervantes, que són llengües, sobretot les dues darreres, ja inexistents en la parla i l'escriptura actuals. El que sempre em fa posar els pèls de punta és que algú digui d'un altre -si ho diu de si mateix, l'afirmació ja és de tribunal superior- que parla o escriu una llengua perfectament. En primer lloc, qui diu això sol tenir una idea molt vaga de la llengua; en segon lloc, aquesta afirmació se sol referir a gent que després d'anys de viure en un país parlen d'una manera més o menys intel·ligible la llengua d'aquest país i el que fa l'afirmació vol donar-li ànims -actitud molt respectable i encomiable- per perseverar en el seu ús; en tercer lloc, i definitiu, la perfecció, que se sàpiga, en l'ús d'una llengua no existeix, és, en tot cas, un desig, una quimera, un objectiu que una vegada aconseguit suposaria la fi d'aquesta llengua: què queda quan s'ha aconseguit la perfecció?
El que m'esborrona és la falta d'ofici d'algun periodista que, vull ser benèvol, pot atribuir-se a la pressa a ser el primer a donar la bona nova : “El jugador del Barça escribe a la perfección en el idioma de Pla y Shakespeare pero falla en el de Cervantes “ (si voleu saber per què falla en l'idioma de Cervantes, ho haureu de llegir aquí). No ens ens barallarem per una manca de conjuncions, determinants o preposicions, però que se sàpiga que Pla i Shakespeare escrivien en dues llengües diferents. Tampoc no cal primfilar sobre la literalitat de l'esment de la llengua de Pla, de Shakespeare o de Cervantes, que són llengües, sobretot les dues darreres, ja inexistents en la parla i l'escriptura actuals. El que sempre em fa posar els pèls de punta és que algú digui d'un altre -si ho diu de si mateix, l'afirmació ja és de tribunal superior- que parla o escriu una llengua perfectament. En primer lloc, qui diu això sol tenir una idea molt vaga de la llengua; en segon lloc, aquesta afirmació se sol referir a gent que després d'anys de viure en un país parlen d'una manera més o menys intel·ligible la llengua d'aquest país i el que fa l'afirmació vol donar-li ànims -actitud molt respectable i encomiable- per perseverar en el seu ús; en tercer lloc, i definitiu, la perfecció, que se sàpiga, en l'ús d'una llengua no existeix, és, en tot cas, un desig, una quimera, un objectiu que una vegada aconseguit suposaria la fi d'aquesta llengua: què queda quan s'ha aconseguit la perfecció?
