12.3.11

la perfecció: Pla, Shakespeare, Cervantes i Iniesta

Diversos diaris han publicat la notícia que Andrés Iniesta diu a Facebook que a partir d'ara escriurà i parlarà també en català i en anglès. El fet ofereix una àmplia possibilitat de comentaris, i tant en els mitjans com a Facebook apareixen opinions variades, previsibles o no tant, i en alguns casos sucoses. Jo no entraré en el tema.

El que m'esborrona és la falta d'ofici d'algun periodista que, vull ser benèvol, pot atribuir-se a la pressa a ser el primer a donar la bona nova : “El jugador del Barça escribe a la perfección en el idioma de Pla y Shakespeare pero falla en el de Cervantes “ (si voleu saber per què falla en l'idioma de Cervantes, ho haureu de llegir aquí). No ens ens barallarem per una manca de conjuncions, determinants o preposicions, però que se sàpiga que Pla i Shakespeare escrivien en dues llengües diferents. Tampoc no cal primfilar sobre la literalitat de l'esment de la llengua de Pla, de Shakespeare o de Cervantes, que són llengües, sobretot les dues darreres, ja inexistents en la parla i l'escriptura actuals. El que sempre em fa posar els pèls de punta és que algú digui d'un altre -si ho diu de si mateix, l'afirmació ja és de tribunal superior- que parla o escriu una llengua perfectament. En primer lloc, qui diu això sol tenir una idea molt vaga de la llengua; en segon lloc, aquesta afirmació se sol referir a gent que després d'anys de viure en un país parlen d'una manera més o menys intel·ligible la llengua d'aquest país i el que fa l'afirmació vol donar-li ànims -actitud molt respectable i encomiable- per perseverar en el seu ús; en tercer lloc, i definitiu, la perfecció, que se sàpiga, en l'ús d'una llengua no existeix, és, en tot cas, un desig, una quimera, un objectiu que una vegada aconseguit suposaria la fi d'aquesta llengua: què queda quan s'ha aconseguit la perfecció?

3 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

fàcil Pere, en anglès i català algú li revisa i en canvi en castellà com és el seu idioma natural no, i de fet escriu en castellà com parla.

Alberich ha dit...

M’agradaria sentir el que diria en Cervantes, amb la seva fina ironia, si ressuscités i veiés que és el referent de l’excel•lència de la llengua castellana. Les llengües són vives i evolucionen. Nomes s’ha de veure com es destroça el llenguatge en xats i fòrums i com afecta la globalització, propiciant una mena de mestissatge lingüístic creixent a gran velocitat. Que mirin com es parla a Madrid o a Sevilla i com maltracten el castellà a Nova York.
En general la gent del món de la pilota no sol destacar per les seves qualitats lingüístiques ni dialèctiques, amb l’honrosa excepció del Pep Guardiola, que deu ser una rara avis.
Salut.

pere ha dit...

És una possibilitat, Francesc. Encara que -no n'estic segur-, aquest noi devia cursar l'ensenyamet secundari amb l'aprofitament suficient per expressar-se amb normalita amb les tres llengües. A la fi, tampoc és que els seus esrits tinguin gaire complicació.

Segur, Alberich, que malgrat el percentatge superior d'alfabetitzats, l'ús de la llengua -em refereixo també a l'oral- no és gaire millor que en altres èpoques. També e´s veritat que els conceptes i les pràctiques comunicatives són prou diferents.
Guardiola és la frescor en la monotonia del discurs esportiu, sí senyor.