22.4.08

prohoms

En Catalunya i Aragón, Sant Jordi, san Jorge, és el patrón de los enamorados, por haver salvado a la hija del rey de las fauces del temible dragón. En prenda de su amor, los enamorados se obsequian rosas cada 23 de abril, aniversario también, como es público y notorio, de la muerte de Sheakespeare y Cervantes. Por eso cada 23 de abril, entre libros y rosas compartimos cultura y amor.

Que bonic! Com que surto poc, no tinc gaire clar que sant Jordi sigui el patró dels enamorats també a l’Aragó. Precís i condensat resum aquest de Santi Santamaria, cada dia més literari, en el paràgraf final del seu article "Salsa Rosa" del diumenge. Josep Pla, que era un envejós, va decidir morir també la matinada d’un 23 d’abril, però l’any 1981 ja funcionava això del dia del llibre, de manera que va ser massa tard perquè els articulistes l’afegeixin a la iconografia de la diada. Qui també va morir un 23 d’abril, va ser Ramon Llull, escriptor anterior als seus col·legues anglès i espanyol. El que passa amb Llull, com sabeu, és que era tan humil que no va voler fer publicitat de la data de la seva mort, i tots els biògrafs, fins i tot els dels nostre país han respectat la voluntat de l’escriptor, però jo avui no m’he pogut aguantar: continuo sent un blocamoll.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Molts escriptors han mort els santjordis al llarg del temps, no et sembla? Al menys, tot són homes, no hi ha dones, els hi fa vergonya entrar...

xurri ha dit...

Qué bonic, que el dia de l'exaltació de la primavera ho sigui també de les històries guardades i amagades entre papers relligats, codificades i gelosament protegides per tapes cobridores, i que regalar-ne sigui símbol d'amor... m'encanta Sant Jordi. Fins i tot les roses.

Bona diada!!

Arare ha dit...

Feliç Sant Jordi, company!

UN petonàs!!! (i un petó al nas)

va, que et faig una rosa:

@-----´----`---

oichssssssss!!!

pere ha dit...

Les dones, fins ara, han estat molt més discretes. I els homes, sempre me´s pendents de la immortalitat, poc decidits a reivindicar-les.

Una rosa blanca per a tu, xurri. I que descobreixes noves històries i en recuperis de velles.

Feliç sant Jordi, bonica. Tria la rosa que vulguis de les que tinc guardades. Para la cara i entoma els petons allà on vulguis :-)

Dan ha dit...

Daixoooooo. De fet, Shackespeare no va morir per sant jordi. Era un 23 d'arbir... del calendari Julià, que a Anglaterra encara no havien canviat al gregorià. Aquí era el 2 o el 3 de maig. És igual i no deixarem que una trista dada ens espatlli una bonica coincidència, però per ser puntillós...