privadesa informàtica

Deia l'altre dia, amb motiu de la reaparició del vídeo del professor Moreno Cabrera, que tot allò que es fa públic a Internet té la tendència a romandre públic malgrat la voluntat de fer-ho desaparèixer. Potser ho ha copiat algú mentre s'exposava, potser encara es troba en les còpies en memòria que ens subministra Google, potser hi ha algun programa que recull el que podríem anomenar les papereres de reciclatge de la xarxa... I moltes altres possibilitats que ignoro. Que el que l'autor ha penjat com a públic i després ha eliminat no torni a aparèixer, ja sigui citant el nom del creador o fent-ho passat per propi, depèn de la voluntat del personal que navega per aquest món virtual o dels tribunals. Evidentment, no em refereixo només a material que té un copyright com el que hi ha en alguns blocs -sempre d'utilitat dubtosa a Internet, fora de la xarxa, no tant-, sinó també d'aquells escrits, dibuixos, fotografies, etc., que tot i pensar-se inicialment de domini públic, posteriorment l'autor, que se sentia tan satisfet quan es copiava o se citava la seva feina ha preferit, per la raó que sigui, que no circulés: per exemple, uns textos on denigrava la o el que després ha sigut la seva esposa o espòs, o la seua o el seu cap... A més de tot això, hi ha la possibilitat que l'internauta hagi deixat el seu nom, adreça, número de telèfon, etc. en una sèrie de llocs i que posteriorment tota aquesta informació hagi anat circulant des de Rasquera a Osaka passant per Mafikeng ifent escala a Tel Aviv, i ja ni se sap quanta gent té o pot accedir a aquestes dades.

Hem de pensar que el que he dit més amunt ho té ben assumit tothom i que a alguns els disgusta més o menys i a altres no els suposa cap problema. El que pot ser no es té tan assumit és la vulnerabilitat del material guardat en el disc dur de l'ordinador, que segurament és assequible per alguns experts que, com ens han mostrat en algunes pel·lícules, són capaços d'aconseguir contrasenyes i de burlar els antivirus i els tallafocs que semblen més segurs. Suposo que a la majoria de nosaltres no ens importaria gaire que ens examinessin el que tenim, total...

El que potser no se sap és que fins i tot els inexperts podem accedir a material privat sense que en tinguem la voluntat, com m'ha passat avui a mi. Resulta que, com d'altres, tinc un comptador de visites al bloc que miro de tant en tant i que em dóna informació variada: total de visites, d'on vénen, quin sistema operatiu fan servir, la resolució de la seva pantalla... A vegades, si desconec l'origen, clico sobre l'enllaç que es mostra i se m'obre la pàgina des d'on s'ha accedit al bloc. En el cas d'avui, la pàgina m'ha portat a un mail o alguna cosa semblant , tot i que se suposa que els correus són privats, o així m'ho sembla, on hi havia, més o menys: http://provisionals.blogspot.com/. I al clicar l'interessat ha deixat el rastre suficient per a la localització automàtica. El contingut del correu no té cap importància, però segurament als qui fan servir aquest proveïdor no els deu fer gaire gràcia que allò que escriuen pugui ser llegit per tercers. Dic que no els fa gaire gràcia perquè deuen ser conscients de la seva precària seguretat ja que al final es diu:

Aquest missatge s'adreça exclusivament a qui va destinat i pot contenir informació privilegiada o confidencial i dades de caràcter personal, la difusió de les quals és regulada per la Llei orgànica de protecció de dades i la Llei de serveis de la societat de la informació. Si no sou la persona destinatària indicada (o la responsable de lliurar-lo a qui va destinat), no heu de copiar aquest missatge ni lliurar-lo a tercers per cap concepte. Si heu rebut aquest missatge per error o l'heu aconseguit per altres mitjans, us demanem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i l'elimineu irreversiblement.

 Com que no sóc la persona destinatària, tot i que s'esmenta casa meua, ja he eliminat el missatge, que no oblidat, i ho comunico públicament, és a dir, per una altra via, encara que amb poca immediatesa. Deixo constància que la informació no era gaire privilegiada, però si privada, és clar. Abans de deixar tancat el post, suggereixo que els usuaris d'aquest mitjà de comunicació busquin un sistema més segur, o no, que tampoc té gaire importància res que no sigui la vida o la mort, mentre no hi hagin diners pel mig.