Tinc un compte a You
Tube des del mes d'abril de 2007 en què pujo vídeos que
majoritàriament em serveixen de complement a algun post, encara que
a vegades tenen vida pròpia, independent. La majoria de vídeos són
muntatges meus, sovint amb algun fons musical. Avui, en la meua
darrera consulta, he vist que tinc 266 vídeos que han rebut un total
de 474.089 visites, més del doble que al blog; hi tinc 137
subscriptors, nou més que al blog.
Com tothom sap, la meua
relació amb internet a través del blog no té cap ànim de lucre,
sinó que més aviat consisteix en un testimoniatge del meu pensament
o de la meua immediatesa, o la d'altres. Algunes vegades, tant des
dels vídeos com des dels textos, al·ludeixo a tercers, sovint
-sobretot en els vídeos- en una mostra dels meus gustos o disgustos
o de la meua admiració i sempre en un context raonat.
M'admira, i em sorprèn, les vegades que des de You Tube m'han
advertit sobre alguna música o algun fragment de pel·lícula: “se
han encontrado coincidencias con contenido de terceros” o “este
video se ha bloqueado en algunos paises” (escena de Ser o no ser,
de Lubitsch; "Vals de
aniversario", de Gil de Biedma; final d'Scoop, de Woody Allen...).
Només en un cas, els creadors del material original o els seus
hereus han tingut inconvenients en la reproducció dels meus
fragments; en alguns casos, els creadors, o els seus parents, han
trobat adequada la meua aportació. Qui m'adverteix, doncs, que la
meua activitat pot vorejar la il·legalitat? Les productores, les
companyies de distribució, les empreses que
no creen però que representen.
Fa
tres dies vaig rebre el segon advertiment greu de You Tube, el que
m'amenaçava que a la tercera va la vençuda, que si persistia en el
meu propòsit de pujar vídeos amb copyright m'esborrarien tot el que
tinc. La demanda la feia Egeda sobre un fragment de la entrevista de
Joaquín Soler Serrano a Salvador Espriu, en un d'aquells magnífics
A fondo. Les meus al·legacions no van servir de res, l'amenaça és
en ferm: no tant perquè, ignorant com sóc, m'atrevís a pujar el fragment, sinó perquè
vaig gosar al·legar.
A
partir de l'inevitable, vaig voler investigar una mica com anava la
cosa. A la contraportada
del DVD -comprat a ONA- del qual vaig extreure el fragment d'Espriu,
hi ha diverses companyies implicades en la distribució de la
producció de TVE: Trasbals, SA, Gran Via Musical (totes dues sembla
que creades per Gonzalo Herralde) i Impulso Records, que té la seu a
les Canàries i no li conec relació amb les anteriors. Com passa la
distribució o la gestió fins a Egeda? No ho sé. Per la seua banda, Egeda
(entitat de gestió de
drets dels productors audiovisuals), fundada l'any 1990, està
dirigida des de 1998 per Enrique Cerezo, Agustín Almodóvar
(el germà del director de cinema) n'és el vicepresident. Cal dir,
per als qui no són aficionats al futbol, que Enrique Cerezo va ser
vicepresident de l'Atlético de Madrid amb Jesús Gil i que quan
aquest va haver de dimitir, Cerezo va ocupar la presidència, fins
avui... Les històries
són llargues i avorrides.
He
seguit una mica més el fil de la teranyina, dels personatges i
dels contactes amb institucions i companyies públiques i privades,
però he decidit que no és
cosa meua, que segur que algun periodista d'investigació escriurà
algun dia, a fons, una
sèrie de reportatges sucosos sobre Egeda, la
seua gent, les sues
connexions i la seua
activitat, que tant se sembla a la de la
SGAE.
L'únic
dubte interesant,
més enllà del que
implica el control de la informació, que
voldria resoldre i que sé
que no podré satisfer, és
la quantitat que
perceben cada any els
hereus de Joaquín Soler
i Salvador
Espriu per les preguntes que un dia l'un
va fer i l'altre va respondre
en un programa que avui
és pràcticament impossible de trobar, encara que a Internet es pot
veure aquí i aquí, i a casa meua o a la de qui vulgui que li deixi
el DVD amb l'entrevista, també, a la Mercè Rodoreda.
Tinc
un altre dubte, però la hipòtesi em sembla massa complicada, encara
que actuacions més estranyes s'han vist en els darrers temps.
Ah, i al web de l'Any Espriu, l'entrevista sencera:
