esbossos del temps per a un mural intemporal

Sembla que encara cuegen els resultats del darrer informe PISA i autoritats oficials i experts de tot tipus parlen de solucions i futurs, com si fos necessària la parcialitat, però realitat, de l’informe per posar-se a treballar. Espero que ara que ha quedat clar que el model a seguir no és Finlàndia sinó Xangai, no hi hagi cap comissió parlamentària –sempre amb els experts de torn- que es passi una temporada a la Xina intentant esbrinar què cal fer per aconseguir una millora en els resultats. No es tracta de buscar models d’educació sinó models socials i econòmics (morals?). L’ensenyament, l’educació, d’un país reflecteix el funcionament del conjunt de la societat, i no hi ha discussió possible; de manera que l’èxit o el fracàs de l’educació serà paral·lel i conseqüència del model de societat en què es desenvolupi. En aquesta terra desorganitzada i caòtica, esperar que una part important del conjunt funcioni millor que la totalitat és enganyar-se o enganyar. Auguro una llarga espera.

Evidentment, tampoc s’aclareixen els de l’Ajuntament de Barcelona, que fa quatre dies van començar la reconversió dels quioscos dels ocellaires en parades de productes artesans que no ho són gaire i ara parlen d’una altra reconversió encara per concretar perquè la cosa, evidentment, no els fa el pes. Més diners a fons perdut que paga el contribuent. Mentrestant, sembla que al pessebre de la plaça de sant Jaume a algú se li ha ocorregut de posar un caçador amb escopeta, suposo que per veure que és el que cau... I els assumptes pendents que porten. Ei, i que no dimitirà ningú, ni els uns per incompetents ni i els altres per dignitat. Que ja ho deia no se sap qui: que equivocar-se és de savis. I no és fàcil de trobar savis més savis que els del nostre ajuntament. És clar que si es presenta Laporta...

Ai, i ara diuen que els Carulla... Només ens faltava això.

Però qui no es conforma és perquè no vol. Violència important i indiscriminada a Roma, en què paguen justos per pecadors, perquè no sembla que Berlusconi se’n ressenti gaire, oi?

I com es diu aquell primer ministre de no sé quin país d’aquí a la vora que traficava amb òrgans humans i drogues i acaba d’ésser ratificat en el càrrec?

Tot plegat, i molt més, no és que tingui gaire importància, que demà mateix apadrino un llibre de l’Ateneu, abans que me’ls copin tots, i em fan soci honorari, i avui pau i demà glòria.

lletra petita

Habitualment no m’equivoco en la durada de determinada notícia en els mitjans. Aquest cop, però, he pecat d’ingenuïtat: tothom hi vol dir la seva, perquè tothom ha anat a l’escola, i alguns a l’institut (de la universitat se’n parlarà en un altre moment). Que si això, que si allò, que si el de més enllà...

Ara, pel que sembla, no tots s’han llegit la lletra petita, i ja se sap que els detalls poden tenir una importància determinant. En el cas de l’informe PISA, per exemple, no es té en compte que els resultats decebedors i, per altra banda, poc sorprenents han estat extrets d’un nombre reduït de centres d’ensenyament. Concretament, de 29 centres públics, 18 de concertats i 4 de privats.

La qüestió és saber si aquesta mostra és prou representativa o no del total d’estudiants (i professors, pares i societat) del país. I aquí és on hem declaro totalment incompetent: no ho sé. Quants centres hi ha a Catalunya? No ho sé, però ho podria saber. Per què s’han triat determinats centres i no uns altres? No ho sé. El percentatge entre pública, concertada i privada és equilibrat? No ho sé. Variarien gaire els resultats si la tria hagués estat una altra? No ho sé. Els qui analitzen la situació de l’ensenyament a Catalunya –professionals i aficionats- coneixien aquestes dades? No ho sé. És pot opinar i debatre a partir d’una mostra parcial de la realitat de l’ensenyament al país? Es pot, opinar costa poc. Quin valor tenen aquestes opinions? No ho sé. I així unes quantes preguntes més amb respostes dubtoses..

Però? Però tothom té una part de raó; amb informe PISA o sense informe, les dades són les que són i el que volem és millorar-les. Com ho farem? Aquest si que és un misteri irresoluble, però anirem fent. I millorarem en la propera convocatòria? Depès de quan es faci. Però? Un post no dóna per més; llegiu als diaris el que diuen els experts. Ens ho hem de creure? Sí i no. En què quedem? Bé... Si mireu la imatge de més avall, veureu que es cometen alguns errors, fins i tots aquells de llarga experiència, però no dubto que els sabreu corregir. Vols dir? Sí i no, sempre hi ha tanta lletra petita....

Dissabte o diumenge en continuem parlant, o no. Més aviat no, crec. Tampoc no té tanta importància, o sí?

Pisa...

Avui -i pel que sembla, tampoc ahir- no em ve gaire bé escriure, però no em puc estar de deixar una reflexió sobre l'informe PISA. És tan fals com qualsevol altra interpretació veure només una causa de l'anomenat fracàs escolar -que en rigor s'hauria de denominar fracàs acadèmic-, però jo em decanto en aquest moment, només en aquest moment, que quedi clar, pels constants canvis de plans d'estudi. Que sembla que en aquest país no hi ha manera de tenir les coses clares. A Finlàndia -ah, Finlàndia!-, segons m'han dit, encara tenen el mateix pla d'estudis de quan aquesta noia, inexpressiva però maca, cantava això sobre PISA (déu meu, quina lletra, quantes connotacions!):

breus consideracions sobre les inclinacions que s'observen a PISA

Després de les estadístiques de la Fundació Bofill, acabem de saber les de l’informe PISA. Abans de comentar res, recordem per a possibles despistats que en tots dos casos es tracta simplement d’estadístiques que no tenen inicialment més valor que l’estadístic, és a dir, el numeral. A partir d’aquí, si es vol i se sap –cosa dubtosa en molts casos- és poden buscar les causes i les conseqüències dels números i procurar que apareguin diferents en la propera estadística. De totes maneres, en l’ensenyament –encara que si volem ser precisos, hem de dir que l’informe es refereix estrictament a l’aspecte dels coneixements- els números resultants són misteriosos, per molt que alguns, i jo mateix m’autoacuso, vulguem donar raons definitives sobre causes (l’alumnat immigrant, una altra vegada?) i remeis.


L’informe d’aquest any avaluava els coneixements científics. La puntuació mitjana dels alumnes de l’OCDE és de 500, l’estatal de 488 i la catalana de 491. Si ens quedéssim aquí, alguns dirien “mira, doncs no està tan malament”. Però resulta que els resultats d’algunes autonomies no només sobrepasen la mitjana catalana, sinó també la de l’OCDE. Per exemple, Castellà i Lleó i la Rioja obtenen una puntuació de 520, que les situa per sobre de països com França (495), Suècia (503), Suïssa (512) –que segons diuen té els professors més ben pagats del continent-, Regne Unit (515), Alemanya (516)... En fi, que aquestes dues autonomies figurarien en el lloc 12 del rànquing mundial, mentre que Catalunya ocupa el 27. Finlàndia (563), on els professors cobren, segons he llegit, menys que aquí, continua encapçalant la llista. Se m’acut mirar els dos països veïns, i veig que Suècia(503) ocupa el número 22, mentre que Noruega (487) figura en el lloc 34, darrere, doncs, d’Espanya i de Catalunya, però per davant d’Israel (454), lloc 40, un país del qual desconec totalment el sistema educatiu però que creia que no devia estar malament, idea del subconscient probablement basada en el fet que són el poble elegit, o això diuen ells i demostra la història.

Podria continuar donant-li voltes al ball de xifres, però ja heu vist que no arribaria a cap altra conclusió, a banda que els números, així en fred, són un misteri; també, és clar, que el sou dels professors no és directament proporcional al major coneixement dels seus alumnes. Espero que aquesta darrera afirmació no suposi que els de la Generalitat ens retallin la nòmina com a primera mesura correctora i que dediquin el diners a comprar llapis de memòria per als alumnes (en són capaços per tal de dir que la tecnologia s’ha implantat definitivament a la pública), que no va per aquí la cosa, que la memòria a exercitar és una altra.


Recordeu que ara fa sis anys el dèficit el teníem en comprensió lectora? No crec que s’hagi solucionat, però en canvi, estic segur que és un dels factors determinants a l’hora d’aconseguir uns resultats també deficients (?) en coneixements científics. Que què vull dir? Bé, exposo una causa dels resultats. Més difícil em seria concretar les causes dels resultats de la comprensió lectora.


Apa, fins a la propera trobada pisaire.



P. S. Si voleu consultar (en anglès), cosa que dubto, les consideracions i la prova que es van fer servir per avaluar els resultats d’aquest any, cliqueu aquí. I aquí, teniu línia directa amb el web de l’OCDE sobre PISA i els resultats d'aquest any.