Habitualment no m’equivoco en la durada de determinada notícia en els mitjans. Aquest cop, però, he pecat d’ingenuïtat: tothom hi vol dir la seva, perquè tothom ha anat a l’escola, i alguns a l’institut (de la universitat se’n parlarà en un altre moment). Que si això, que si allò, que si el de més enllà...
Ara, pel que sembla, no tots s’han llegit la lletra petita, i ja se sap que els detalls poden tenir una importància determinant. En el cas de l’informe PISA, per exemple, no es té en compte que els resultats decebedors i, per altra banda, poc sorprenents han estat extrets d’un nombre reduït de centres d’ensenyament. Concretament, de 29 centres públics, 18 de concertats i 4 de privats.
La qüestió és saber si aquesta mostra és prou representativa o no del total d’estudiants (i professors, pares i societat) del país. I aquí és on hem declaro totalment incompetent: no ho sé. Quants centres hi ha a Catalunya? No ho sé, però ho podria saber. Per què s’han triat determinats centres i no uns altres? No ho sé. El percentatge entre pública, concertada i privada és equilibrat? No ho sé. Variarien gaire els resultats si la tria hagués estat una altra? No ho sé. Els qui analitzen la situació de l’ensenyament a Catalunya –professionals i aficionats- coneixien aquestes dades? No ho sé. És pot opinar i debatre a partir d’una mostra parcial de la realitat de l’ensenyament al país? Es pot, opinar costa poc. Quin valor tenen aquestes opinions? No ho sé. I així unes quantes preguntes més amb respostes dubtoses..
Però? Però tothom té una part de raó; amb informe PISA o sense informe, les dades són les que són i el que volem és millorar-les. Com ho farem? Aquest si que és un misteri irresoluble, però anirem fent. I millorarem en la propera convocatòria? Depès de quan es faci. Però? Un post no dóna per més; llegiu als diaris el que diuen els experts. Ens ho hem de creure? Sí i no. En què quedem? Bé... Si mireu la imatge de més avall, veureu que es cometen alguns errors, fins i tots aquells de llarga experiència, però no dubto que els sabreu corregir. Vols dir? Sí i no, sempre hi ha tanta lletra petita....
Dissabte o diumenge en continuem parlant, o no. Més aviat no, crec. Tampoc no té tanta importància, o sí?
Ara, pel que sembla, no tots s’han llegit la lletra petita, i ja se sap que els detalls poden tenir una importància determinant. En el cas de l’informe PISA, per exemple, no es té en compte que els resultats decebedors i, per altra banda, poc sorprenents han estat extrets d’un nombre reduït de centres d’ensenyament. Concretament, de 29 centres públics, 18 de concertats i 4 de privats.
La qüestió és saber si aquesta mostra és prou representativa o no del total d’estudiants (i professors, pares i societat) del país. I aquí és on hem declaro totalment incompetent: no ho sé. Quants centres hi ha a Catalunya? No ho sé, però ho podria saber. Per què s’han triat determinats centres i no uns altres? No ho sé. El percentatge entre pública, concertada i privada és equilibrat? No ho sé. Variarien gaire els resultats si la tria hagués estat una altra? No ho sé. Els qui analitzen la situació de l’ensenyament a Catalunya –professionals i aficionats- coneixien aquestes dades? No ho sé. És pot opinar i debatre a partir d’una mostra parcial de la realitat de l’ensenyament al país? Es pot, opinar costa poc. Quin valor tenen aquestes opinions? No ho sé. I així unes quantes preguntes més amb respostes dubtoses..
Però? Però tothom té una part de raó; amb informe PISA o sense informe, les dades són les que són i el que volem és millorar-les. Com ho farem? Aquest si que és un misteri irresoluble, però anirem fent. I millorarem en la propera convocatòria? Depès de quan es faci. Però? Un post no dóna per més; llegiu als diaris el que diuen els experts. Ens ho hem de creure? Sí i no. En què quedem? Bé... Si mireu la imatge de més avall, veureu que es cometen alguns errors, fins i tots aquells de llarga experiència, però no dubto que els sabreu corregir. Vols dir? Sí i no, sempre hi ha tanta lletra petita....
Dissabte o diumenge en continuem parlant, o no. Més aviat no, crec. Tampoc no té tanta importància, o sí?
5 comentaris:
Em sembla que ja hem vessat tanta tinta virtual sobre el tema que potser no cal dir res més, el fet és que la cosa no acaba de rutllar. Ara, les valoracions i les anàlisis poden ser diverses i interessades. Ja n'he parlat al blog, i, per altra banda, com que diuen que hi ha veritats, mentides i estadístiques, doncs...
Hola, Pere, jo sóc de les que creu, com tu, que no es llegeix tot el que caldria, que només es publica el que interessa i que tot és molt relatiu, s'ha de veure amb ulls de veritable expert. Jo vaig haver d'estudiar el darrer Pisa a fons, i no vaig alarmar-me massa, mirant de contextualitzar. Ja veurem quan el tinguem a mans. Petons.
A mi em preocupa.
I la resposta és... no ho sé.
L'estudi Pisa té una lectura molt curiosa. A Alemanya els estats federals que millor puntuació solen tenir són Baviera i Saxonia. I ara entra aquesta lectura i és que curiosament aquests dos estats són els que tenen menys fills d'emigrants o exiliats polítics. El tant per cent de nens que reben el "permís" de canvi d'escola als 10 anys per a poder estudiar a un Gymansium i fer d'aquesta el batxillerat és el més baix de toda Alemanya. D'aquesta manera es tenen classes amb una gran homogeneïtat i una prestació intel·lectual alta.
Aquest estudi no considera de manera profunda i selectiva la difência de "població" escolar entre diferents estats federals o de comunitats.
Força tinta virtual, Júlia, és cert, però molta menys que la dels papers i la de les converses en viu. I moltíssima menys que la dels que ens esquitxen amb la tinta oficial. Sí que hi ha colors, però alguns continuen sent negres i sense voluntat (o deu ser capacitat?) de fer-los més clars.
El que passa, zel, és que l'important no és l'informe PISA -els informes sempre són un reflex del que ja sabem-, sinó la realitat que no diu i que alguns "experts" intenten (?)solucionar. Tu i jo, i molts altres, ho sabem. Ei, ahir vaig estar a Vilademat...
Ningú no ho sap del tot, Arare, però alguns menys que d'altres. És clar que és preocupant.
És bo tenir una lectura des de "fora", ars. i comprovar que les lletres petites són importants i ignorades, i fins i tot veure que hi ha elements que ni tan sols entren en la lletra petita. L'immigració és un aspecte delicat de tractar, evidentment; a penes una insinuació.
Publica un comentari a l'entrada