29.11.07

breus consideracions sobre les inclinacions que s'observen a PISA

Després de les estadístiques de la Fundació Bofill, acabem de saber les de l’informe PISA. Abans de comentar res, recordem per a possibles despistats que en tots dos casos es tracta simplement d’estadístiques que no tenen inicialment més valor que l’estadístic, és a dir, el numeral. A partir d’aquí, si es vol i se sap –cosa dubtosa en molts casos- és poden buscar les causes i les conseqüències dels números i procurar que apareguin diferents en la propera estadística. De totes maneres, en l’ensenyament –encara que si volem ser precisos, hem de dir que l’informe es refereix estrictament a l’aspecte dels coneixements- els números resultants són misteriosos, per molt que alguns, i jo mateix m’autoacuso, vulguem donar raons definitives sobre causes (l’alumnat immigrant, una altra vegada?) i remeis.


L’informe d’aquest any avaluava els coneixements científics. La puntuació mitjana dels alumnes de l’OCDE és de 500, l’estatal de 488 i la catalana de 491. Si ens quedéssim aquí, alguns dirien “mira, doncs no està tan malament”. Però resulta que els resultats d’algunes autonomies no només sobrepasen la mitjana catalana, sinó també la de l’OCDE. Per exemple, Castellà i Lleó i la Rioja obtenen una puntuació de 520, que les situa per sobre de països com França (495), Suècia (503), Suïssa (512) –que segons diuen té els professors més ben pagats del continent-, Regne Unit (515), Alemanya (516)... En fi, que aquestes dues autonomies figurarien en el lloc 12 del rànquing mundial, mentre que Catalunya ocupa el 27. Finlàndia (563), on els professors cobren, segons he llegit, menys que aquí, continua encapçalant la llista. Se m’acut mirar els dos països veïns, i veig que Suècia(503) ocupa el número 22, mentre que Noruega (487) figura en el lloc 34, darrere, doncs, d’Espanya i de Catalunya, però per davant d’Israel (454), lloc 40, un país del qual desconec totalment el sistema educatiu però que creia que no devia estar malament, idea del subconscient probablement basada en el fet que són el poble elegit, o això diuen ells i demostra la història.

Podria continuar donant-li voltes al ball de xifres, però ja heu vist que no arribaria a cap altra conclusió, a banda que els números, així en fred, són un misteri; també, és clar, que el sou dels professors no és directament proporcional al major coneixement dels seus alumnes. Espero que aquesta darrera afirmació no suposi que els de la Generalitat ens retallin la nòmina com a primera mesura correctora i que dediquin el diners a comprar llapis de memòria per als alumnes (en són capaços per tal de dir que la tecnologia s’ha implantat definitivament a la pública), que no va per aquí la cosa, que la memòria a exercitar és una altra.


Recordeu que ara fa sis anys el dèficit el teníem en comprensió lectora? No crec que s’hagi solucionat, però en canvi, estic segur que és un dels factors determinants a l’hora d’aconseguir uns resultats també deficients (?) en coneixements científics. Que què vull dir? Bé, exposo una causa dels resultats. Més difícil em seria concretar les causes dels resultats de la comprensió lectora.


Apa, fins a la propera trobada pisaire.



P. S. Si voleu consultar (en anglès), cosa que dubto, les consideracions i la prova que es van fer servir per avaluar els resultats d’aquest any, cliqueu aquí. I aquí, teniu línia directa amb el web de l’OCDE sobre PISA i els resultats d'aquest any.

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Pisa morena, pisa con garbo...

El que no entenc és tanta tonteria amb Finlàndia, un país amb poca població i sense -gairebé- immigració, és com dir que als jesuïtes de Sarrià tenen més gent a l'enciclopèdia catalana que a l'escola pública del Gornal.

Admeto el problema, però hi ha molts factors.

Sani Girona Roig ha dit...

Exactament això Júlia.
Algú aha de dir d'una p*** vegada que ja està bé de fer l'imbècil establint comparacions directes entre les mongetes i els els elefants o entre les algues i els micos ...

Això sí que és una prova que algú té ganes de manipular la informació de manera maniquea i filibustera, perquè dubto que ignorin que hi ha coses que van contra la lògica més elemental.

Xurri ha dit...

Ei! a la capçalera: una foto d'esgrima(!?)

Arare ha dit...

esgrima?

Xurri ha dit...

si, és una foto de la jaqueta on s'enganxa, i el cable del marcador... (és que la meva nini en fà, ho tinc vist)

Arare ha dit...

he d'anar a l'oftalmòleg, My God!

Pere, que fas anys, avui?

Quants? bé, tant se val... o he preguntat tres.

MOOOOOOOOOOOOOOOLTES FELICITATS (però moltes, eh?)

Arare ha dit...

NO.
NO he preguntat res. NO ho he fet...

mar ha dit...

avui t'envio un petó molt especial, "un d'aquells de bufar espelmes"

i ja callo... ja callo...

un somriure

iruna ha dit...

(...)
entre parèntesi, la paraula o el silenci que vulgues, pere
(no has perdut una lectora, no. me catxis...!)

pere ha dit...

És clar que hi molts factors, Júlia, com el que insinuo en el post d'avui -que no per festiu deixa de ser real- i que tu m'inspires. I dir que els finesos, com que són luterans...

Des de quan aquest és un país de la lògica en ensenyament, Sani?

Noies, noies... Sí, és esgrima. Les imatges d'esgrima són molt maques. I aquest és un país d'esgrima: espases, florets, sabres... però sense fer mal. Foto de l'any passat, xurri.

Faig anys, arare. Bé, els vaig fer ahir. I aviso que en sani els fa el dia tres. Quants? En mi sempre depèn del dia: ahir, pocs. Demà...? Ni se sap. Però si tu ja ho saps!

Gràcies, mar, per l'ajuda en aquest buf que passa com un buf.
... somriures! Anava a dir el número...

parules i silencis, iruna... sempre companyies si tens acompanyant. És clar que no :-) Ni tu.