Avui -i pel que sembla, tampoc ahir- no em ve gaire bé escriure, però no em puc estar de deixar una reflexió sobre l'informe PISA. És tan fals com qualsevol altra interpretació veure només una causa de l'anomenat fracàs escolar -que en rigor s'hauria de denominar fracàs acadèmic-, però jo em decanto en aquest moment, només en aquest moment, que quedi clar, pels constants canvis de plans d'estudi. Que sembla que en aquest país no hi ha manera de tenir les coses clares. A Finlàndia -ah, Finlàndia!-, segons m'han dit, encara tenen el mateix pla d'estudis de quan aquesta noia, inexpressiva però maca, cantava això sobre PISA (déu meu, quina lletra, quantes connotacions!):
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Sara Montiel té el seu què però em quedo amb la versió de la Meller.
Per més que reflexionem sobre el tema, ens faran fer blogs, i ens canviaran -altra vegada i van...- el pla d'estudis.
Tu pots no creuere aquest informe Pisa, cosa totalment respectable. Jo tampoc em crec tota aquesta indústria de l'informe.
Però el que no pots fer és ser descregut amb la realitat. El resultat del nostre sistema educacitu fa riure. I no em consola gaire més si a Finlàndia fan anar el model des de fa anys i panys. Ens podem enfotre dels finesos, però poca cosa més. Ja m'agradaria ser el model de Finlàndia. Ara, això de moment és ciència ficció. Diguin el que diguin els informes.
Es que comprarar els finesos amb nosaltres no te capraçó de ser, en primer lloc allí nocanvien els plans d'estudis cada dos per tres, aqui la mainada va be o relativam,ent be fins que arriba a l'Institut amb 12 anys a cursar l'ESO i aqui és on comença el desori, i aixó no és culpa ni de mestres, pares o alumnes, ve de dalt de tot. Ho comentava l'altre dia en un post, si no es posen d'acord de definir una línia d'ensenyament que superi el canvi de govern cada quatre anys i es consensui sense mesquineses i posicions de partit, no hi ha res a fer. Ah! a banda que a Finlandia no tenen immigració que de cara a l'ensenyament es un problema afegit. Però no val la pena preocupar-se'n, tot continuarà igual fins el següent informe.
"Pisa morena, pisa con garbo que un relicario me voy a hacer...."
No m'havia adonat del video de la Sarita, si no no hauria posat la postil·la final.
Aquest video associat a l'informe és per enviar-ho al Polònia! I que en disfruti Catalunya sencera.
Pobres profes, a sobre d'emprenyats, trepitjats, transPISATS.
Única novetat en aquesta vall de llàgrimes: ara a la trilogia clàssica d'Espanya, Portugal i Grècia, s'hi ha incorporat Malta i la classificació va variant una mica. Ara tu ara jo ;-)
Tot esperant Kosovo ...
Ja es veu que lluita pels llocs del final de la taula serà ferotge i surreal.
A mim'agrada la Sara, tot i que a´questa sortida de l'escenari en plé sanglot em sembla massa impostada...
La Sara és una mòmia. I perdonin.
No vull dir res sobre informes PISA, sobre educació, sobre escolaritat... em sembla que com més anem menys valem, però acabaré passant de tot.
feliç el que queda de diumenge!
La Sara és una mòmia. I perdonin.
No vull dir res sobre informes PISA, sobre educació, sobre escolaritat... em sembla que com més anem menys valem, però acabaré passant de tot.
feliç el que queda de diumenge!
dues mòmies, arare... jé! a l'època es duia l'hieratisme.
Però jo penso que era molt wapa.
Té -i sobretot tenia- el seu què, Júlia. La Meller la tinc menys vista i escoltada. Ho faran, ho faran...
És clar que em crec l'informe PISA, dessmond, una altra cosa és que els números serveixin per les lletres, e´s a dir, molt bé, doncs no cal anar a Finlàndia, ens conformaram a anar a Castella.
Segurament has vist que parlo del tema en posts immediatament anteriors i podria continuar indefinidament, però jo només sóc un peó en aquest joc; que el meu moviment sigui més o menys ben pensat i la meva efectivitat s'hagi de tenir en compte, és una altra història.
És clar que no es pot comparar països, Francesc. A més, insisteixo que dins de la península, si volem, podem fer comparatives.
Oh, a la primària també tenen els seus quès, i parlo només de la meva matèria. I parlo de matèries perquè els informes no parlen de causes. Però ho deixarem estar, i tampoc entraré en aspectes políticament o socialment incorrectes, que sóc home de pau.
T'agraeixo la confiança, sani, encara que no sé si a Catalunya aprecien gaire la saritíssssima.
És curiós com les estadístiques remouen el personal; molt més que la realitat. Cony,sani, tu i jo i molts altres om van les coses, què passa, que els diaris se n'ssabenten per tercers? I la Generalitat, també? No fotem. I lews mesures correctores anunciades, de pena.
Quina sortida...!
Potser sí arare, però no l'era, i tenia alguna cosa.
Què podem dir, si a més, al final abaixem el cap. Quin remei?
Feliç dimarts!
Ho era, xurri, i tant... potser un pèl baixeta, però això no es veia gaire. I una musa en alguns sectors d'entesos, si et contés...
Publica un comentari a l'entrada