Parla avui Joan Josep Isern en el seu blog de la fira de Frankfurt i de dos miralls, és a dir, de dues perspectives de la realitat (a hores d’ara, la majoria de vosaltres ja deu saber que la realitat no existeix, sinó els miralls des de la qual es contempla). També un que sempre està emprenyat ens mostra el seu mirall, sense ornamentacions. Evidentment, els miralls que ens permeten veure el món no són dos ni tres, sinó que són infinits -això és possiblement exagerat, però soc de lletres i a partir de determinades xifres em marejo-. Hi ha el mirall individual, el de cadascú, i els miralls col·lectius, els que pertanyen a grups que tenen força elements en comú. No ens equivoquem, els miralls dels grups, siguin polítics, culturals, econòmics, etc. tampoc no mostren el mateix perfil de la realitat per a tots els components del grup, també tenen angles, per molt que algú del col·lectiu s’entesti a afirmar que tots ells veuen el mateix. Hi ha miralls panoràmics i miralls insignificants, miralls que es venen amb factura i miralls de fireta, miralls clars i miralls entelats, miralls nous i miralls vells, miralls ciutadans i miralls rurals, miralls autocomplaents i miralls pessimistes... Hi ha també qui no ha vist un mirall en sa vida i s’espanta quan té l’ocasió d’observar-s’hi i observar per primera vegada. Fins i tot hi ha el ximplet que dubta de l’existència dels miralls, malgrat les evidències de cada dia. Deixo de banda els miralls trencats, que també són un bon observatori de la realitat.
Deixeu-me presentar-vos avui un mirall que ja és d'ahir, un mirall definitiu, clar, i que, com tots, és possible que vagi canviant de perspectiva a mesura que algú el vagi movent.
La Feria del Libro de Frankfurt consideraría inaceptable que Catalunya, invitada a la edición del año 2007, acudiese representada únicamente por escritores en catalán y discriminase a aquellos que escriben en lengua castellana, advirtió ayer su portavoz, Holger Ehling. "Hasta ahora no tenemos ninguna posición oficial desde Catalunya", dijo ayer el citado portavoz, quien precisó que la feria tampoco tiene una posición oficial sobre el debate, aunque sí una opinión.
Excluir a los escritores en castellano, lo que hasta ahora es una mera hipótesis, "contradice el espíritu de la invitación y el espíritu del contrato", señaló Holger Ehling.
La invitación no era sólo a la literatura catalana, sino a la cultura. Y esto incluye la música, la arquitectura, el diseño, la pintura... En la web de la feria (http://www.buchmesse.de/de/portal.php) sólo citan a tres escritores: Manuel Vázquez Montalbán, Juan Goytisolo y Carlos Ruiz Zafón. Ninguno de ellos escribe en catalán.
Si voleu, podeu llegir els altres miralls que apareixen en aquest article, jo no us vull cansar excessivament, encara menys en un moment en què la premsa va plena de miralls sobre el tema. I si algú pensa que ha de canviar de mirall, que no s’aturi: els miralls avui valen pocs euros, sobretot els dels polítics i els d’alguns escriptors, que encara pensen que només existeixen els seus i només ells i la seva realitat s’hi veuen reflectits. Quin empatx! Potser que parli d’espills el proper dia.
LES PERSONES GRANS NO MOLESTEN
Fa 8 hores
4 comentaris:
També hi ha aquells miralls "de fer riure" que es posen en algunes fires, que distorsionen tant i tant la realitat (qui s'hi mira s'hi veu molt alt i prim, o baix i gras, o molt lleig, o molt guapo...).
Bon dia, pere.
El mirall de Frankfurt semblaria “de fer riure”, si no fos que és per plorar. Quan no hi ha una idea clara de país, tot és camp abonat per a la confusió. I aquí alguns (babelians i companyia) se senten com peix a l’aigua.
Perejoan
Estic tan cansat d'aquesta polèmica! Quan ens deixaran ser pais, ser cultura! Sembla que el català estarà menyspreat per tota l'eternitat i llegint coses com aquesta donen la idea que el català s'imposa per sobre d'altres llengües quan sempre, al llarg de la història, ha estat al revés. Em sembla que ja n'hi ha prou de tot plegat!
Ja n'anirem parlant. La cosa va per llarg i variat.
Publica un comentari a l'entrada