Finlàndia

TV3 juga fort amb la setmana dels mestres (veig que ara aquesta denominació tan serveix per als funcionaris que treballen a les escoles com als instituts). No només dedica un programa diari a aquests professionals i el seu entorn, amb la col·laboració i l'assessorament del Departament d'Educació de la Generalitat -ui, ui, ui- (avui en hora de màxima audiència, amb el títol de "Mestres, el poder de les aules?" -pots comptar!-), sinó que reforça la setmana a través d'altres programes, com "La nit al dia", on Mònica Terribas (que en sap la Mònica!) va entrevistar dos representants de la professió, en Jaume Cela i un altre, de qui no recordo el nom, que em va semblar que era professor (perdó, mestre) de llengua i literatura espanyola. Sembla que la campanya inclou banderoles, participació del públic, i altres reclams per tot Catalunya, i el que jo ni em puc imaginar. En fi, que després d'això el reconeixement de la societat envers els esforçats divulgadors dels valors de la ídem serà unànim. Feu una mirada a la informació de TV3.
Fruit d'aquesta campanya que va més enllà de programa concret de la nit, avui hem pogut veure un petit reportatge a l'informatiu del migdia sobre la professió a Finlàndia. Recordo de memòria alguns aspectes anecdòtics i fonamentals que m'han cridat l'atenció (potser m'equivoco en algun detall):
M'ha fet gràcia com tots els alumnes es treuen les sabates en arribar a l'escola i van en mitjons, de la mateixa manera que a casa.
Veig com la mestra espera a la porta de l'escola els seus alumnes i els va donant la mà a mesura que van entrant.
Una representant del col·lectiu parla d'una carrera de cinc anys que necessita actualitzacions de tant en tant.
Una altra ens explica com els seus alumnes estudien (i aprenent) quatre llengües. Ens insinua breument la metodologia. Anys llum.
Un tercer testimoni dóna fe de l'autoritat que encara tenen els mestres en la societat finesa.
Per últim, un senyor, que ara no sé a qui representava exactament, diu més o menys textualment: "organitzar un sistema educatiu on es deixa que la valoració social del seu element essencial, el mestre, s'enfonsi, em sembla incomprensible." Uf!
Només queda la veu de la presentadora que ens recorda que Finlàndia és un dels països d'Europa amb un ídex més alt de suïcidis juvenils. Vaja, què vol dir?
Vist aquest reportatge, se m'acut que no seria una mala idea que en algun dels programes d'aquesta setmana tingués lloc un diàleg entre ensenyants d'aquí i d'alguns altres països per contrastar les seves idees sobre la matèria. I de polítics, esclar.