sangs

Dies de mort sense sentit molt a la vora. Dies de morts produïdes per l’odi. A Josep Maria Isanta, un noi de pau, un dels nostres, li arravaten la vida que tan estimava. No us donaré detalls. En els mitjans d’informació i en alguns blogs ja els heu llegit (mireu-vos el blog especial de Vilaweb "Els fets de Berga"). No sé si hi ha alguna manera de comprendre la irracionalitat. De seguida es va poder llegir o sentir que entre els assassins hi havia immigrants. Es parla també de clans familiars.

Anem una mica més amunt. A Perpinyà mor un noi magrebí a mans dels gitanos. Un immigrant que potser ja fa anys que vivia a França, i que potser fins i tot i va néixer, però que pertanyia encara a Algèria, el país que alguns francesos van pensar no fa massa temps que era només d’ells. Els assassins són els gitanos, menys nombrosos ara a Perpinyà que els magrebins. Aquests mateixos gitanos que parlaven català quan pocs el conservaven en aquelles terres. Aquests gitanos que feien avergonyir els qui també parlaven català però eren d’una altra ètnia. Aquests gitanos que no acaben de tenir pàtria perquè ningú els la vol donar més que en els papers. Més tard mor a trets un vell comerciant magrebí. Diuen que també han sigut els gitanos, malgrat que portaven la cara coberta mentre disparaven des d’un cotxe.

Tornem un altre cop més a la vora. Cau un cotxe a l’aigua prop de Manlleu. Hi viatgen cinc persones que són incapaces de sortir-ne pels seus propis mitjans. Dos nois, que tenen la mateixa sang vermella que tenia en Josep Maria i el magrebí vell i el magrebí jove, es llancen ràpidament a l’aigua per treure els ocupants del vehicle. Ho aconsegueixen, mentre al seu voltant la gent, que no ha tingut la mateixa sang calenta (o freda, si es vol) dels dos nois, contempla l’operació. Més tard completen el salvament les forces de l’ordre. No sé res dels dos nois que jugaven a futbol quan va passar l’accident, només que eren del nord d’Àfrica.

Ja sé que les persones tenen noms i cognoms, però jo en aquest moment només recordo en Josep Maria. De fet no sé si mai he sabut el dels altres dos morts del nord i estic segur que no he sabut mai els dels de Manlleu. Les coses són així, en Josep Maria Isanta m’és molt més proper.