què toca ara?

Ja sé que l’explicació d’ahir sobre l’assumpte de Maragall i companyia no acaba de colar i seria criticada en diversos àmbits si l’adoptessin com a pròpia els protagonistes, així que posem-nos una mica més seriosos. Deixant de banda les meves sensacions, que ja he comentat en algun lloc, envers els fets, alguns membres del nostre govern no semblen tenir consciència que no es representen ells mateixos quan fan qualsevol declaració o actuació davant d’algú que tingui ulls per veure i orelles per escoltar (i si té una càmera encara pitjor), ni tan sols representen els seus votants respectius, cosa que obliden sovint, sinó que representen tot el poble de Catalunya, fins i tot els seguidors del PP i, encara més, també de la majoria que no va acostar-se a les urnes les darreres autonòmiques. No desenvoluparé aquesta argumentació per demanar-los que vigilin els seus gestos, encara que considerin que alguna crítica ve dels pusil·lànimes, sinó que em fixaré en un aspecte que tothom pot entendre, fins i tot ells. La política exigeix moltes hores, s’han de fer moltes coses pel país i pels seus ciutadans. Algunes actuacions ens agradaran més i altres menys o gens, però he de suposar que tothom vol que estiguin per la tasca. I no s’està per la feina que els correspon quan han de justificar constantment la seva actuació aliena a la normalitat o anormalitat dels seus càrrecs. Es perd molt de temps fent declaracions i contradeclaracions a partir d’uns fets que qui té dos dits de front sap que portaran conseqüències, encara que només siguin les que estic escrivint. Perden temps ells i els que hauran de justificar-los quan tiri endavant la denúncia que ha interposat davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia "Manos Limpias", aquest grup de funcionaris que volen netejar els seu entorn proper i llunyà de tot allò que els sembli una taca sobre la immaculada consciència i idiosincràsia dels espanyols, ara que deuen pensar que amb la possible fi d’ETA hauran de diversificar les seves activitats, no sigui cosa que no surtin als diaris.

I parlant d’ETA i de les negociacions amb el govern (tothom s’ho imagina que qualsevol govern ha tingut o ha previst converses amb ETA, ara i abans), va Fernando Savater, una de les boques més inquietes del territori peninsular, relacionada amb el grup anterior, i ens explica, entre altres coses, que Zapatero ja sap, i així li ho va comunicar a ell i a d’altres en una conversa, que negociar amb ETA és com fer-ho amb Hannibal Lecter, ja sabeu, el del "Silenci dels anyells"... I unes quantes coses més. En fi, que Zapatero té un nou portaveu epontani que facilitarà les relacions amb el grup basc.

I anar fent, però poca cosa per la feina que toca, que hi ha declaracions més urgents.