ressurrecció

(Canvio per avui (?) de lloc. Potser demà ja podré anar a la casa habitual)

Un de vegades es precipita en els seus judicis. La desconfiança en la política i en els polítics em porten sovint a no entendre els gestos que fan, a no entendre els seus propòsits. Això és el que em va passar en jutjar negativament el gest de la corona d’espines que en Maragall va plantar al cap d’en Carod.
La reflexió posterior intentar lligar caps i la imatge del conseller Castells amb la mateixa corona (o una altra de semblant) m’han dut a la conclusió que els fets van més enllà de la realitat aparent tan visceralment i alegrement criticada.
És ben sabut que el poble català -victimista de mena- s’ha identificat en diverses ocasions amb el poble jueu (veure Espriu). És ben sabut que en el poble jueu va néixer un redemptor que va morir per la seva salvació i la de tota la humanitat. És ben sabut que després de tres dies de la seva mort, aquest redemptor va ressuscitar i va començar una nova vida per aquells que fins al moment no tenien gaire clara la seva salvació (homes -i dones si volem ser políticament correctes- de poca fe). És ben sabut que el govern de Catalunya passa per moments d’una certa crisi de confiança... No em vull allargar indefinidament, continueu vosaltres després dels punts suspensius.
Jo ho tinc clar. Maragall s’ha convertit en un déu pare que va repartint corones d’espines entre els seus consellers-tripartidaires-fills per indicar-los que després dels sofriments actuals i de la seva mort (aparent) arribarà un moment (no se sap si tres o més dies) en què tornaran per salvar aquells que havien dubtat i fins i tot els més descreguts, que algun dia, com Paulo, veuran la llum. Catalunya no tindrà un, sinó múltiples redemptors. Els elegits per la corona han entès perfectament la seva missió, l’oportunitat que se’ls proporciona malgrat les espines, d’aquí el seu rostre somrient en les instantànies del moment.
Em queden alguns dubtes que el temps s’encarregarà de desvetllar-me. L’equipatge del president torna carregat de corones d’espines per repartir entre els altres elegits? Hi haurà una corona d’espines d’or i argent, en pugna amb la creu de Sant Jordi, per premiar determinades accions que han suposat el rebuig momentani d’algun lluitador per la Pàtria? Algun membre de l’oposició serà mereixedor de la nova distinció? Arribarà la corona d’espines a ornar el cap d’algun membre de la societat civil? Afegiu els vostres dubtes.

P. S. Aquest post precipitat de revelacions ha estat possible gràcies als meus ja nebulosos coneixements del Nou Testament que l’assignatura de Religió (i les lectures d’Espriu) va proporcionar-me en el seu moment.