Quin cansament, les vacances! Una mica de platja pel matí (han disminuït els banyistes lectors i han augmentat els banyistes amb gos) amb una mar que mai no acaba d'estar al punt. Dinar massa tard. Imprescindible una mica de descans, no gaire perquè hem d'anar a Vins i licors Grau i les carreteres es poden omplir inesperadament de caravanes interminables. Més tard, entrem a Palafrugell i ens dirigim al centre pel carrer Estret, que ho és menys que altres; davant del Centre Fraternal un grup de repertori variadíssim amenitza els aperitius i els sopars dels de la població i els de fora. Es fa tard. Tornem a Torroella. Com que no podem anar a les deus ofertes de la nit, ens repartim la feina. La Joana va a veure Taxi, de Ray Cooney que es representa a can Quintana (els socis de la Penya del Barça no paguen i la resta, cinc euros) pel grup de teatre “El Drac” (divendres a Llofriu); jo vaig al cinema a veure Bienvenidos al Norte, una comèdia francesa de Dany Boon, en versió original (no pot ser d'altra manera) i subtítols en espanyol; és una pel·lícula senzilla, sentimental, amable, que, a part de la història i els gags, té dos elements que m'interessen, els prejudicis envers el desconegut i envers les variants dialectals... En fi, que sopem a quarts d'una. Tot plegat que estic pensat la possibilitat d'acabar les vacances nord enllà, en un iglú rural que m'han recomanat on diuen que no hi ha altra distracció que contemplar masses enormes de gel, els rens i poca cosa més.
Ben de matinada, però, encara tinc temps de treure la gandula al terrat. Deixo la lluna minvant, que sembla que persegueix Júpiter (?), a l'esquena i miro el zenit, més aviat en direcció nord. L'Ipod va passant cançons aleatòriament i de sobte travessa el cel, rapidíssim, brillant, el primer estel. I van passant els estels, sempre cap a l'oest, potser cap al sud, i la nit. No era conscient que calia demanar algun desig (veure què diu la meva amiga xurri), però penso vagament que mentre mar i terra canvien, el cel es manté, per ara, moderadament inalterable, malgrat que a vegades la pols còsmica sembla que vulgui accelerar el seu temps. Doncs això. Per si de cas, aquesta nit tornaré a mirar el firmament a la cerca d'algun desig incert. Hi sou convidats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
fa dos nits que en busco i encara no n'he vist cap.
pensava que era per culpa de la lluna: massa grossa, fa massa llum, ...
però no, es veu que soc jo que tinc poca paciencia. ahir, en el cel d'italia, els amics amb els que estava en van veure dues com a minim, i jo cap.
avui hi tornare, ja buscant en el cel d'aqui. a veure si tinc sort.
per cert, bienvenidos al norte te alguns moments que fan petar de riure, no?
els vaig veure quan tenia deu anys a un lloc idòni, L'Estany, ens varem estirar al terra i semblava talment que l'Univers entatxonat d'estrelles i els estels de Sant Llorenç o de les Perseides en diuen, ens hagués de caure al damunt. HO recordo perfectament.....
La veritta és que la lluna no ha ajudat gaire, però si que se n'han vist. Suposo que en aquest moment ja deus haver-ne vist algun.
Si, sí a la peli hi ha moments molt divertits, començant pels equívocs que provoca l'ús de les variants de la llengua.
Realment, aquestes pluges són memorables en el lloc i l'any idonis. I vistes de petit, l'efecte encara és més gran.
no n'he vist ni una, snifff... potser perquè me'n vaig anar a dormir "a la francesa" vull dir a l'hora de les gallines?
Els horaris estàndars francesos de menjar i dormir és una de les coses que més em molesta de França. De tota manera, estic segur que tu veus cada nit milions d'estels.
Publica un comentari a l'entrada