Enceto avui l’única secció fixa que, de moment i exceptuant les inanitats que suren al seu ritme aleatori, tindrà una regularitat, tot i que la regularitat, de la qual sóc víctima i botxí involuntari, m’esborrona.
Durant anys, vaig ser un lector compulsiu de novel·les –no tant de relats- negres i policíaques en general i encara ara continuo comprant i llegint alguna cosa, tot i que el meu ritme lector actualment és insignificant en qualsevol gènere literari. I he pensat, per què no recuperar antigues lectures i jugar una mica amb el passat i el present, fins i tot si el joc perilla de convertir-se en onanisme?
Pensat, dit i fet. Se m’ha acudit que tots els dimarts reproduiré el primer paràgraf (una mica més o una mica menys) d’una novel·la policíaca amb la finalitat que els lectors i lectores juguin, si volen, a endevinar els títols.
Finalitat? No em plantejo res més que la pròpia diversió. Durada del joc? Si no se’m crema la casa, sóc constant (tots els dimarts) i la rutina no acaba aclaparant-me... uns deu anys. I els premis si algú participa i encerta la novel·la? Ni idea: potser la pròpia novel·la o una petita mostra del gènere? Caldrà que els guanyadors passin per casa (encara tinc pendents cent títols indeterminats per a la Gemma). S’accepten suggeriments ja que entenc que fer-se amb més lletra impresa no estimula actualment gaire gent. Per altra banda, cal que hi hagi algun premi material?
Anem al gra. Començo amb el principi (sempre primeres ratlles: un paràgraf, una mica més o una mica menys ) del llibre d’un escriptor que es pot considerar un dels iniciadors de la novel·la negra. Americà. Creà un detectiu que ha estat interpretat per diversos actors a la pantalla, en blanc i negre i en color. La descripció de la cara del protagonista. Va, que avui, per ser la primera vegada, és fàcil. Ah, sí, títol i autor, és clar.
Samuel Spade tenia la mandíbula llarga i ossuda, la barba li dibuixava una ferma V, sota una altra V més flexible de la boca. Els narius cap amunt feien una tercera V més petita. Els ulls groc gris eren horitzontals. La V es retrobava quan les grosses celles emergien de dos plecs idèntics sobre el nas aquilí, i el cabell castany clar queia –dels amples polsos- sobre un punt del front. La cara era força agradable, com d’un diable ros. Digué a Effie Perine:
-Què hi ha reina?
No cal dir que el títol de l’apunt és, tret de la conjunció, manllevat (o plagiat).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
No hi ha premi?????
Home, l'autor Hammet. Ara no tinc temps de baixar a comprovar a les lleixes a quina novel.la pertany, probablement la primera. No sé: "Collita roja"? És la meva preferida, en tot cas, però em sembla que no és pas la primera.
M'agrada el joc, i jugaré. Jo també he llegit compulsivament novel.les de "lladres i serenos"
No llegeixo novel.la negra i criminal, però m´ha agradat
A cadascú el que és seu, Leonardo Sciascia
Ja és un clàssic
Imma
Jo diria que és d'El falcó maltès, perquè d'en Hammett no n'he llegit gaires i me'n recordo molt d'aquest tros :)
El FALCÓ MALTÈS, de Dashiell Hammet.
Jollons, jo tinc tota la primera versió de la "cua de palla" bufff, encara em dura la compulsió!!!!
Hamett, únic!
efectively, the maltese falcon: "Samuel Spade's jaw was long and bony, his chin a jutting v under the more flexible v of his mouth. His nostrils curved back to make another, smaller, v. His yellow-grey eyes were horizontal. The v motif was picked up again by thickish brows rising outward from twin creases above a hooked nose, and his pale brown hair grew down -- from high flat temples -- in a point on his forehead. He looked rather pleasantly like a blond satan.
Tria el premi, Júlia. Que sigui modest... ja saps: la crisi.
Bé l'autor, Lola, no la novel·la, que també és una de les meves preferides. M'ha fet gràcia començar amb aquesta descripció d'Spade :-)
Potser quan sigui gran i gaga, relligiré.
Ep, que ho posaré difícil alguna setmana.
Mai no és tard per començar, Imma.
D'Sciascia, podem començar amb El dia de l'oliba? Què et sembla? "L'autobús estava a punt d'anar-se'n..."
Bé, Clidice: PREMI! Demana el que vulguis :-)
Sí, senyora, Trini! Tu també pots demanar. Em feia gràcia començar amb Hammet, tot i que no va ser el meu primer.
Gran col·lecció "la cua", sí, zel. Llàstima que en lloc de reedicions no presentin novetats.
Gràcies per l'original, xurri. Quan sigui gran aprendre anglès per poder llegir-lo perquè em temo que sempre em perdo algun matís.
Ui no, que demanar diuen que fa de pobre! :)) Jo em conformo en tornar a jugar ;P
mmmmmm
mmmmmm
mmmmmm
dooooncssssssss
ai!
no sé!
una casa a la Cerdanya! no no, passo de fregar més vidres
mmmmmm
:D
i jo què sé! pots fer una cosa, quan en siguem uns quants, ens n'anem a la llibreria Negra i criminal (existeix encara suposo no? és que no hi he estat mai), després d'un vermut, és clar, i ens posem les botes d'assassinats (rotllo recomanacions i tota la pesca).
què tal?
Una molt bona idea, Clidice. Fet. Existeix la llibreria i estic segur que ningú no es resistirà als llibres i, sobretot, al vermut de la Barceloneta. ;-)
Publica un comentari a l'entrada