4.9.09

història (provisional) de la vora de la mar

Em va sorprendre i em va fer gràcia una fita situada a la sortida de la urbanització les Oliveres, en el camí-carretera que va de l’Ampolla a la Cala i al Perelló, que podeu veure a la fotografia. No sé si se n’han col·locat altres d’iguals pel terme. Hi ha algun municipi que no sigui històric? Vaig suposar que la finalitat era donar al poble una respectabilitat, un prestigi i un atractiu basat més en el temps passat –com més remot millor- que en la realitat present; diferenciar-lo, potser, dels altres dos pobles esmentats, que sorgiren posteriorment i s’escindiren del nucli primitiu de l’interior, i que ja tenen, per al visitant, l’atractiu de la mar a tocar les cases i tot el que això comporta. El present, que tots els pobles proporcionen, és tangible, immediat, comptable, fàcil de vendre (si no hi ha crisi); el passat, la història, depèn d’allò que queda de les antigues construccions, de la memòria oral i escrita, de les interpretacions, sovint, de les invencions. El passat –la història- és un producte immaterial o volàtil, la seva venda freqüentment és difícil i per això mateix meritòria.

El Perelló és realment un poble amb història antiga, segurament poc investigada encara, per bé que d’un temps ença es multipliquen les iniciatives privades i institucionals, en aquest aspecte, una mostra és la revista, no sé si d’aparició anual o bianual, Memòria del Perelló.

Un dels primers documents importants, el més consistent dels antics, sobre el poble és la seva carta de poblament, de l’any 1294, concedida pel batlle de Tortosa, Bernard de Llebià als vuitanta-quatre habitants del lloc seguint les instruccions de Jaume II. Comença a així:


Noverint universi presentes et posteri quod nos Bernardus de Libiano, bailus in Dertosa pro illustrissimo domino Iacobo, Dei gratia rege Aragonum, Sicilie, Maiorice, Valentie et comite Barchinone ac procurator eiusdem de mandato speciali dicti domini regis continetur per suam literam nobis iniunctam, donamus et concedimus donatione perpetua sicut in carta domini regis continetur, vobis omnibus octuaginta et quator populatoribus et habitatoribus et succesoribus vestris in perpetuam in popula Fontis del Pereylo...

Després vénen les concrecions d’edificacions, pastures, etc., drets, deures... Al final, els límits territorials: del coll de Balaguer al barranc de Fullola (de nord a sud), de Tivissa fins al mar (d’oest a est).

Queden encara descendents directes d’aquests primers pobladors? Us heu fixat en els títols de Jaume II: rei d’Aragó, Sicília, Mallorca i València, comte de Barcelona? I Catalunya? Quins temps aquells en què no calien referèndums! Devia passar pel poble Ramon Llull en aquelles dates durant algun dels seus múltiples viatges? S’hi va aturar algun joglar per fer més lleugera la fatiga de les construccions? Podem imaginat tot el com vulguem. Algú, fins i tot, pot començar una novel·la: segur que si ha fet els cursets corresponents de creació literària a l’Ateneu la podria convertir en un èxit.

Malgrat la destrucció pel bombardeig de la guerra civil, encara queden al poble o als seus voltants algunes edificacions antigues. Si no vaig errat, una de les més apreciades és l’anomenada “torre dels moros”, que sempre s’havia dit que era un lloc de vigilància per advertir de possibles incursions per mar de pirates o similars. Des de la torre hi ha una vista magnífica que permet contemplar, per la part de la costa, des del delta de l’Ebre fins a Tarragona i, en dies claríssims, potser la “mallorquina nau”; a l’interior, les oliveres, els garrofers, les pinedes, les vinyes, els ametllers... En fi, un lloc fantàstic, de llegenda, per deixar volar la imaginació. Des de no fa gaire, però, resulta que se sap que l’origen medieval de la torre i la seva finalitat no eren tals, sinó que el lloc és “simplement” una torre de senyals construïda a meitat del segle XIX, com tantes altres a la península (veure aquí i aquí), i que potser ni tan sols va arribar a funcionar. Em resulta curiós com una construcció tan recent es convertís en una llegenda que només es relaciona amb la realitat en l’aspecte dels senyals. ¿Potser els habitants de l’època, imbuïts de l’esperit romàntic del segle, es van conjurar per negar l’evidència d’una funció prosaica i per explicar als seus descendents un origen i una història més atractiva (gran pel·lícula)? Si va ser així, vam triomfar plenament durant dècades. M’abstindré d’exposar altres hipòtesis més versemblants però no tan boniques.

Ah, la història! Tantes certeses com inexactituds i mistificacions. De tota manera, importa gaire tot això a la majoria de la gent? La torre del Perelló, prescindint del seu origen, continua on la van plantar i continua ser un punt d’atracció històric i de gaudi per a indígenes i forasters; això sí, una mica menys romàntic si no es vol negar l’evidència. Res no és perfecte.

2 comentaris:

Trini ha dit...

Mira..., més o menys el que passa amb el nostre castell de Sant Jordi. Un garbuix de dades immens que ha conduït erròniament a molta gent, a pensar que aquesta petitíssima fortalesa és de caire medieval. D'aquesta manera, fins i tot, algun cap de matxo va tenir la descabellada idea de fer una "festa medieval" a la Cala, que com a municipi compta amb poc més de 100 anys d'antiguitat. I amb aquesta excusa, durant uns anys, omplien tot el poble de bales de palla medievals (es veu que a l'edat mitjana la palla anava que xutava per tot arreu).
En fi..., no cal dir res més, que després tot se sap.

pere ha dit...

No direm res, Trini...
M'agrada això de cap de matxo: entenc que tens una llista negra. Aquesta dèria d'organitzar festes i festetes (la llista seria interminable) amb qualsevol pretext és realment carregosa.