les pintures rupestres de Cabra Feixet, en un dels meus paratges preferits, en una balma exigua per a la seva protecció dels elements i protegida dels humans per un enreixat.Patrimoni de la Humanitat des de 1998, com totes les de l’arc mediterrani, aquestes pintures rupestres tinc la sensació que desapareixeran relativament aviat si m’he de guiar pel deteriorament que observo cada vegada que les visito. Del feixet que forma la segona part del nom a penes en queda un vestigi, una línia tènue. Les cabres van agafant altres tonalitats i perden la unitat del dibuix. Potser aquest és el seu destí: que el pas inexorable del temps les esborri i quedi únicament la llegenda d’un temps passat corroborat per les imatges digitals que es conservin. No m’importaria que tallessin la pedra i la conservessin en lloc segur, però potser ja ho han fet i l’original el gaudeix algun vell milionari americà o els seus descendents. Tampoc descartaria, és clar, que en lloc de pintures neolítiques el que es pot veure siguin els traços d’un pintor excursionista modernista que un bon dia decidí deixar volar la imaginació.
Bé, sigui com sigui, us suggereixo una visita a l’indret, i no us atureu només a les pintures, recorreu el corriol fins a la cova de la Mallada, seieu les estones que us vingui bé, respireu, contempleu el paisatge, deixeu-vos emportar per la màgia del lloc, que no us importi perdre-us i perdre la civilització de vista.
Potser abans d’arribar a Cabra Feixet haureu volgut desviar-vos pel trencant de l’esquerra, perfectament senyalitzat, com el de les pintures, per arribar a una de les poblacions fantasmes més misterioses del país: Fullola. Sembla ser que Fullola fou una fortificació i, postser un poble, sense futur. Ramon de Montcada concedí carta de poblament a favor de Pere Nebot el 1208. Per la raó que fos, el poblament no degué reeixir i el mateix Montcada atorga una altra vegada la carta de poblament a Arnau de Figuerola l’any 1216:
Nos Raymundos de Montecanato per nos et omnes nostros damos vobis Arnaldo de Figuerola et populatoribus quos volueritis mittere, Fullolam cum omnibus terminis suis sicut dividit cum Mirabeto et sicut aque versantur a Cardó et sicut est a Pedra Mor usque ad bassam de Cavalls et egreditur in mare et dividit in Camarles et vadit usque ad collum Pereyo sicut dividit cum Tiviça dictam Fullola...
Del que allà hi hagué, en queden uns murs amb els esquelets d’unes voltes per on s’enfila la vegetació i una torre esquerdada: el paratge romàntic per excel·lència. Tampoc es pot fer res per conservar el que queda abans que caigui definitivament? Potser necessitaríem un altre Verdaguer que li dediques un cant.
Espero no equivocar-me de gaire en dir que els dos lloc es troben agafant la carretera que va del Perelló a Rasquera desviant-se a l’esquerra entre el quilòmetre sis i set. Si us decidiu, a Google trobareu informació més precisa.
Entenc que si aneu de bon matí i acabeu l’excursió passat migdia tindreu força gana. Si és així i no porteu menjar, us suggereixo dos llocs en la mateixa carretera: Carpe Diem, un restaurant del qual ja he parlat en una altra ocasió, o el Mas d’en Curto. Tots dos agafant els camins corresponents a la meteixa carretera (una mica més amunt i una mica més avall), però a mà dreta. Si us voleu allargar a Rasquera, crec que us convindrà el restaurant de la Seu (truqueu abans), i ja posats, compreu pastissets –jo prefereixo els petits- i els excel·lents formatges, brossat i altres productes de llet de cabra de la Laura; en el cas dels formatges, si aneu a la tarda, és imprescindible trucar abans (977 409 067 o 648 255 535) per quedar, perquè és possible que la Laura se n’hagi anat a munyir les cabres. Bé, ja em direu.
8 comentaris:
Òndia, fa poc vam ser al peu del caminet que s'enfila, però ens va agafar un xàfec i vam deixar les pintures per a més endavant, no es veia ni una ànima per allà, aquell dia.
És una llàstima que estiguin així, doncs, hi ha coses que no les entenc.
Una descripció preciosa, Pere.
Només enfilar el corriol que mena cap a les pintures, a escassos metres de la zona d'aparcament i vora el camí, hi ha un petit arboç, que, ben aviat oferirà al vianant la possibilitat d'endolcir el camí amb el gust de les seves cireretes de pastor. Però cal fer atenció en no menjar-ne massa!
Avui que bufa ben fresc el ventet de dalt, és un dia ideal per fer una de les dues excursionetes que proposes.
Una bona passejada. Respecte a allò que desapareix ... bé, la teva és una visió molt romàntica, en tot cas si ho conservem en què es converteix? guanya alguna propietat? no es pot conservar tot. Potser fora interessant que fossin els mateixos habitants que fessin el que convé perquè així sigui. Però, aquestes pintures, tenen cap significat per les persones que viuen al seu entorn? Si és que si, perquè no hi fan res?
I si tens ganes de caminar una mica més (bastant més) encara et pots arribar a la Creu de Santos.
Una molt bona descripció, pere.
així m'agrada, clidice, no donar res per bo perque si. questionar-ho tot. sobretot allò que d'entrada sembla de sentit comú.
Llàstima, Júlia. Ara que tens una mica de temps, però, estic segur que hi tornaràs. Us agradarà (també el paixsatge i la pau del lloc)
Sobre les possibilitats de conservació, la veritat és que no sé que es podria fer (ni sé el que es fa).
Gràcies, Trini.
No m'importaria tornar-hi avui mateix, que endevino, pel que diuen al temps, que ha fet un dia ennuvolat.
Ah, ja hi havia alguns fruits vermells :-)
Hi ha coses, Clidice, que no m'importa que desapareguin i d'altres que m'agrada veure conservades, suposo que com a tothom. En aquest cas -l'argumentació seria massa llarga- i fora de les raons sentimentals que són tan importants com qualssevol altres- crec que s'hauria de fer el possible per aconseguir la persistència i el bon estat de les pintures.
No sé qui s'hauria d'encarregar de la conservació, però em temo que els protocols a seguir en els casos del patrimoni de la humanitat són més aviat complexos i de competència diversa. Del que estic segur és que les persones de l'entorn estimen les pintures.
Procuraré assabentar-me dels detalls.
Ostres, ramon, ja m'agradaria, ja, però em sembla que a diferència teva, actualment estic en força baixa forma (no entraré en detalls).
Per què no ens expliques tu el recorregut algun dia?
Gràcies :-)
El cas, kika, és una mica complex.
La conservació em sembla poc qüestionable.
Finalment hem trobat informació sobre aquesta enigmàtica torre Fullola. Gràcies
De res, Fina. A la teva disposició.
Publica un comentari a l'entrada