23.9.09

ni als mils (retalls)

Busca una sola...
Talles de Millet?


Crescit amor nummi, quantum ipsa pecunia crescit
Juvenal

No em sembla que sigui gaire difícil d’entendre tot allò que es relaciona directament amb el cas Millet, ni tan sols que diguin que és l’únic culpable, ni que s’estimuli la gent que pot a seguir col·laborant econòmicament a fons perdut en les institucions del país: què seria d’alguns sense els percentatges que es desvien? No m’escandalitza gens ni mica que ni ara ni més endavant hi hagi cap dimissió relacionada amb el cas. Dubto que Millet vagi a la presó, al menys jo crec que no hi hauria d’anar, fins i tot si no torna els diners que es prova que es va quedar (els altres...); entenc que la finalitat de la presó és apartar de la societat els elements perillosos i aconseguir la seva rehabilitació, la seva reinserció posterior, i en el cas de Millet... En fi, hi ha moltes altres coses que entenc perfectament.

De la carta inculpatòria-exculpatòria de Millet hi ha un detall secundari que em va sorprendre: pagava els artistes perquè actuessin al Palau? Ostres, jo creia que determinats artistes podien tenir la temptació de pagar per promocionar-se. Si no és així no entenc molt material del que es presenta als escenaris del país.

I el que no entenc de cap manera és la indignació i la queixa de responsables d’equipaments culturals davant la insinuació que es paga (i es cobra) en diner negre, sense factures. La societat catalana que conec –molt limitada, certament- es deleix per tenir l’oportunitat de demostrar que no és racista, per aconseguir factures sense IVA i cobraments d’hores extres que no consten enlloc. La meva ignorància del funcionament de l’alta cultura m’aclapara.

5 comentaris:

kika ha dit...

ei! veig que ja està recuperat del tot! :-) me n'alegro molt!

Arare ha dit...

ja tornes a ser el Pere de sempre, hehehe... un petó i una abraçada ben forta, ara que ja no cauràs per terra si és massa forta ;)

F.Puigcarbó ha dit...

es veu que els qui anavem a fer els assaigs de la Coral, a banda de no cobrar, s'havien de pagar l'entrepà de la seva butxaca o de la del director de la Coral. Verge de la vera creu!

pere ha dit...

Encara no, kika, i em temo que va per llarg, però t'agraeixo la teva alegria i me'n contagio una mica.

Un petó i una abraçada, Montse, i que -posats a parlar de salut- el teu genoll sigui dintre de poc una anècdota.


Com, si no, s'acumulen diners, Francesc? L'estrany és que Millet no els demanés els entrepans per vendre-se'ls.

kika ha dit...

ostres, em sap greu. al veure el post, tan llarg i inspirat, m'ha semblat veure't en plena forma. espero que estiguis millor i cada dia una mica més!