negra o criminal (2)

Ens proposava la Clidice, un premi modest als encertants (o participants, o lectors o...) d’aquesta distracció-joc que vaig encetar la setmana passada: una trobada a la Barceloneta per fer un vermutet i una visita a la llibreria Negra y Criminal del carrer de la sal. Em sembla fantàstic i secundo la idea; fins i tot estic disposat a pagar la beguda, bourbon inclòs als més puristes. Ja ho anirem veient i potser decidirem data sense esperar que acabi les meves existències de textos, perquè em temo que la cosa es podria allargar indefinidament.

Bé, avui us deixo uns prtimers paràgrafs que no sé si aïlladament bastarien per localitzar els seus dos autors i el títol, així que afegiré unes quantes pistes.

1. Un dels dos autors va traduir Hammett al castellà en la dècada dels 50. L’altre era pintor.
2. Que jo sàpiga, aquesta incursió en el gènere negre, va ser l’única que van fer.
3. El primer escriptor és molt conegut en la literatura catalana i... no escric res més de moment.
4. Van presentar la novel·la al premi Simenon.
5. La novel·la es va publicar per primera vegada més de 10 anys després de la mort del primer escriptor.

Las luces del café Gran Duval iluminaban la acera, brillante por el chaparrón abrileño. A esa hora –una menos cuarto de la madrugada- casi no quedan ya parroquianos en el local. Acodados en la barra, un hombre de impermeable y boina conversaba con el sereno, que dirigía frecuentes miradas temerosas a la cafetera, con la que un complacido camarero sabía producir rugidos amenazadores.
Otros dos hombres jugaban al ajedrez, sentados a una mesa pegada al ventanal. El más viejo rumiaba cuidadosamente su juego apoyada la frente en su palma izquierda, chupando calmoso una pipa. El otro, de unos treinta y ocho años, cabello cano y bigote negro de pelo muy corto, limpiaba los cristales de sus gafas y aguardaba la jugada del adversario.
Abrióse la puerta y entro un guardia, el uniforme gris empapado, que sacudió con fuerza el agua de su gorra. Recorrió el local con la vista y se encaminó hacia un camarero que estaba leyendo un periódico de la noche. Cuchichearon un instante. El camarero se levantó y se dirigió al jugador de pelo blanco.
-Señor juez, el guardia pregunta por usted.

(Efectivament, el text del dimarts passat corresponia a El falcó maltès, de Dashiell Hammett, traduït, en aquest cas, per Marga García de Miró