Ens proposava la Clidice, un premi modest als encertants (o participants, o lectors o...) d’aquesta distracció-joc que vaig encetar la setmana passada: una trobada a la Barceloneta per fer un vermutet i una visita a la llibreria Negra y Criminal del carrer de la sal. Em sembla fantàstic i secundo la idea; fins i tot estic disposat a pagar la beguda, bourbon inclòs als més puristes. Ja ho anirem veient i potser decidirem data sense esperar que acabi les meves existències de textos, perquè em temo que la cosa es podria allargar indefinidament.
Bé, avui us deixo uns prtimers paràgrafs que no sé si aïlladament bastarien per localitzar els seus dos autors i el títol, així que afegiré unes quantes pistes.
1. Un dels dos autors va traduir Hammett al castellà en la dècada dels 50. L’altre era pintor.
2. Que jo sàpiga, aquesta incursió en el gènere negre, va ser l’única que van fer.
3. El primer escriptor és molt conegut en la literatura catalana i... no escric res més de moment.
4. Van presentar la novel·la al premi Simenon.
5. La novel·la es va publicar per primera vegada més de 10 anys després de la mort del primer escriptor.
Las luces del café Gran Duval iluminaban la acera, brillante por el chaparrón abrileño. A esa hora –una menos cuarto de la madrugada- casi no quedan ya parroquianos en el local. Acodados en la barra, un hombre de impermeable y boina conversaba con el sereno, que dirigía frecuentes miradas temerosas a la cafetera, con la que un complacido camarero sabía producir rugidos amenazadores.
Otros dos hombres jugaban al ajedrez, sentados a una mesa pegada al ventanal. El más viejo rumiaba cuidadosamente su juego apoyada la frente en su palma izquierda, chupando calmoso una pipa. El otro, de unos treinta y ocho años, cabello cano y bigote negro de pelo muy corto, limpiaba los cristales de sus gafas y aguardaba la jugada del adversario.
Abrióse la puerta y entro un guardia, el uniforme gris empapado, que sacudió con fuerza el agua de su gorra. Recorrió el local con la vista y se encaminó hacia un camarero que estaba leyendo un periódico de la noche. Cuchichearon un instante. El camarero se levantó y se dirigió al jugador de pelo blanco.
-Señor juez, el guardia pregunta por usted.
(Efectivament, el text del dimarts passat corresponia a El falcó maltès, de Dashiell Hammett, traduït, en aquest cas, per Marga García de Miró
THE CLICK TRAP, UNA RELACIÓ LETAL
Fa 1 hora
10 comentaris:
no ha estat fàcil perquè no conec el llibre... però al títol hi apareixen les paraules "un" i "dos"...
les inicials de l'autor haurien de ser G.F. i les de l'autor pintor, J.M.M.
diuen que va morir havent-ne decidit el dia, però jo no hauria triat la ginebra... potser el bourbon sigui millor si mai es dona el cas!
un vermut a la barceloneta sembla una gran idea (veig que tens moltes grans idees!) encara que a mi no m'agraden ni negres ni criminals...
mmmmm amb les pistes del gatot potser "pillaria", però seria fer trampa. Pel text n.p.i.s.e.a. però gens eeee :(
estic amb la Montse. Ni idea i el Gatot sembla ja s'ha guanyat el vermut...Ara si GF es qui em penso, quedo sorprés...
1, o 2... GF i JM de M
Malgrat les pistes a posteriori semblen obvies, especialment sobre GF, m'ha costat una bona estona d'investigació a internet per a trobar-la!!! (què divertit :o) )
Quan vulguis, trobada negra i criminal. Duré gabardina, barret i ulleres de sol.
Bé, bé, Gatot!
Jo també sóc partidari del bourbon, però pensa que les seves ginebres sempre eren perfumades.
No siguis racista, kika :-)
Entenc que, si es dóna el cas, ens veurem a la Barceloneta. Bé!
No era fàcil, Clidice, relament és una novel·la molt poc llegida, crec, i no sol figurar entre la bibliografia del seu autor. De tota manera, seguir les pistes -sobretot les del gatot- no és fer trampa sinó seguir el joc :-)
Suposo que és el que penses, Francesc. entenc la teva sorpresa, però pensa que durant molt de temps l'autor es va guanyar la vida, entre altres feines, fent traduccions de novel·la "comercial".
Però, no l'havies llegida fa poc, xurri?
Vinguis com vinguis, et reconeixerem ;-)
Tothom té un passat, GF, també. Llàstima d'escriptor, què li devia passar pel cap?
ostres, ho vaig escriure sense adonar-me'n, innocentment ... i després, pensant en el que havia escrit, hi vaig caure :-)
És aquella que em vas deixar que començaba amb un assasinat al metro de gràcia - un marxant de pintura a la postguerra?
Làstima, sí, Júlia. Bé, en tot cas el que li va passar pel cap sembla que feia temps ques estava planificat.
Va, kika, ja saps com m'agrada fer broma ;-)
Exacte, exacte, xurri. Ho he hagut de repassar perquè ja no me'n recordava.
Publica un comentari a l'entrada