13.12.11

conversa filològica

Malgrat que hagin passat força anys des que vam arribar a Barcelona i la ciutat sigui el nostre lloc habitual de residència, els que procedim de comarques solem conservar algunes característiques pròpies de la parla del nostre lloc d'origen, sobretot de tipus fonètic, perquè les de tipus lèxic, sigui per comoditat o per altres raons, les hem anat desterrant de la nostra conversa ciutadana. Així, per exemple, jo sóc incapaç de pronunciar la vocal neutra a la barcelonina, però no tinc cap problema a dir escombrar en lloc del meu agranar original; fins i tot en alguns cas m'he adonat que he fet meua alguna paraula de la capital i he oblidat l'equivalent que feia servir fins als disset anys, i només la recordo i la recupero quan la diu algú de la terra.

Dic tot això perquè l'altre dia una noia, en sentir-me parlar, em va preguntar d'on era, i en concretar-li la meua procedència em va dir que ella era de Benifallet. Immediatament van iniciar una conversa filològica, en què, després de donar-me notícia d'un investigador que intentava recollir tots aquells mots que encara són vius i que no apareixen en el DCVB, es va dispersar en les nostres similituds lèxiques. Dues de les primeres paraules comunes que van aparèixer immediatament van ser 'alego' i 'basquet', que jo tenia pràcticament oblidades.

L'adverbi alego la recull el DCVB com un castellanisme equivalent a prompte. I així és, tot i que no sempre son intercanviables. Per exemple, podem dir “alego arribarà el teu pare”, en canvi no podem construir “no vagis tan alego perquè encara els trobaràs dinant”; en aquest segon cas hauríem de recórrer necessàriament a aviat, prompte, d'hora... I és que l'ús dels mots és fàcil si s'aprenen de petits, però quan són adquirits sense context es pot incórrer en algun error.

Quant a basquet, el recull el DIEC, però en canvi no és present al DCVB, cosa que fa pensar que és un mot d'introducció relativament recent. No sé si el seu àmbit geogràfic és molt o poc extens, però si apareix al DIEC deu ser que té una certa consistència. Si algun dels lectors de fora del sud de l'Ebre el fa servir, ja m'ho dirà, a veure si som capaços de traçar una isoglossa inicial. Potser m'equivoco i resulta que basquet, és a dir, caixa de fusta que es fa servir per transportar fruita, hortalisses, etc., pertany a tot el domini de la llengua i que és la nostra pobresa lingüística que ens fa optar per l'hiperònim caixa; això sol passar. De tota manera, jo m'imagino la paraula basquet com un anglicisme que en un moment determinat va penetrar a través de transportistes anglesos en terres de l'Ebre i que a poc a poc es va anar estenent fins arribar... on? A vegades m'agradaria ser un filòleg qualificat per anar seguint la vida (i la mort) de les paraules.

5 comentaris:

kika ha dit...

des de fora del sud de l'ebre, sé exactament de què parles quan dius alego, i l'he fet servir normalment, però no recordo haver sentit mai basquet, i menys fer-la servir... ara, que també podien ser coses de la meva memòria.
ja has llegit primavera, estiu, etcetera de la marta rojals?

iruna ha dit...

pensava que "alego" s'utilitzava com "després", semblant al "luego" castellà, un després pròxim, "després aviat".

diria que hi ha unes quantes paraules que les comencem amb este a-, però ara no em vénen al cap, una manera de situar la paraula "en aquell punt", no sé com dir-ho. "al després" = "alego".

no hauria d'estar llegint-te ara, moment de presses matineres.

ja em veig tot lo dia intentant recordar expressions que comencem amb a- :)

PS ha dit...

Et volia preguntar el mateix que la Kika, has llegit la Marta Rojals?

Per mi va ser un descobriment i un gaudi.Em va passar una cosa estranya que també em passa si llegeixo en català de les illes.
Quan la llegia em semblava pronunciar com si fos d´allà. I és més, durant el dies que vaig tenir el llibre a les mans em sortien espontàniament paraules i girs del llibre quan pensava.Vaig fer una immersió total dins del llibre, va ser com passar uns dies en aquelles terres.

Aquest basquet em recorda molt les capsetes que guardaven les fruites confitades antigament . Ara no sé si se´n fan.

miquel ha dit...

Esclar, kika, alego és molt més present en qualsevol conversa, mentre que els basquets, que també són quotidians, només apareixen quan cal.
No, no he llegit la Marta Rojals, però veig que ho hauré de fer. Ja et diré.


Però tu, iruna, fas servir alego? Em sembla que haurem de tenir una conversa filològica d'aquelles de quotidianitats, i ja ser que em portes avantatge.
Espero que la primera paraula que se t'acudeixi amb a inicial no negativa no sigui amoto que, no creguis, també tenia la seua gràcia.

No, A., no l'he llegida, però veig que definitivament ho hauré de fer, i de moment em quedo amb la teua immersió fins que faci la meua, que si les dues hi esteu d'acord veig que és necessària.
Suposo que encara es fan aquests basquets de fruites confitades, sobretot de les d'Aragó que a vegades venien cobertes de xocolate (escric xocolate amb e final perquè per a mi és una paraula masculina, encara que sigui amb llet :-)

iruna ha dit...

l'única paraula que m'ha vingut al cap ha sigut "allavons", i no és negativa :)

amoto la buscava al meu inconscient, però no he pogut recordar-la fins que ara tu l'has escrita.

a mi també m'han despertat la curiositat de llegir la marta rojals.

jo no sóc d'aquí, pere, ni de cap puesto. vull dir que no parlo "ben bé d'aquí". si dic "alego", a vegades, és més per carinyo.

bona nit