És espectacular la desaparició de botigues de la ciutat. Em refereixo a desaparicions que en alguns casos és clar, són un canvi de negoci, no el tancament definitiu d'un lloc. Miro en la memòria el meu espai més proper, una zona relativament tranquil·la de la frontera de la dreta de l'Eixample amb Gràcia en els darrers anys.
Menys de 100 metres:
-botiga d'extintors, reconvertida en tapisseria, després en bar i ara en locutori
-dues botigues tradicionals d'alimentació: continuen amb la mateixa funció però amb nous propietaris que -oh llums en la foscor de la nit!- tenen obert fins passades les 11.
-cotilleria de la cantonada de dalt: cotilleria amb propietària nova, ara tancada.
-botiga de bicicletes del costat de casa, tancada
...
Entre 100 i 300 metres (no puc afinar més):
-Tancament definitiu de la llibreria Bosch, abans situada a la Ronda de la Universitat i després, reduïda sobretot a llibres de dret i economia, oberta a la Diagonal. Ara amb piset a Vallirana i venda per correu. Encara no s'ha instal·lat cap negoci al lloc que ocupava.
-Tancament de Bazar El Regalo. Suposo que tancament de totes les botigues de la cadena. Allí em vaig comprar la pantalla de l'ordinador des de la qual veig el que vaig escrivint. El local continua tancat.
...
No val la pena seguir amb detalls del barri ni començar a valorar la creixent monotonia dels paisatges urbans. Anant una mica més lluny, fa cosa d'una setmana em va sobtar el tancament d'una botiga de tota la vida -la meua vida ciutadana- en un dels carrers més transitats de Barcelona, la botiga Raig, situada al carrer de Pelai cantonada Rambla. Sí, aquella en què tots hem badat una estona mirant microscopis, rellotges de sol o que indiquen les marees, aparells meteorològics... Un dia, fa molts anys, em vaig comprar una brúixola senzilleta, platejada, que encara conservo, tot i que ja sabia que els seus preus solien ser superiors als d'altres botigues que tenien el mateix material. Ara el lloc l'ocupa una mena de joieria de mentida amb un nom engrescador per poc coneixement de l'anglès que es tingui. La botiga té unes peces molt aparents i increïblement rebaixades que imagino de gran sortida aquestes festes.
La meua afició al temps -i a la seua mòbil immobilitat- i al cel en general va fer que em sabés greu la desaparició de Raig, encara que només fos per gaudi de la vista, de manera que vaig tenir una alegria quan vaig descobrir que en realitat s'havien traslladada al carrer Consell de Cent, davant per costat de l'institut Balmes. Em va cridar l'atenció que compartís espai, és a dir, local, amb una altra botiga, Salvador Serra, nom força conegut en l'ambient fotogràfic barceloní. Especialment curiós és el cartell de l'horari que hi ha a la porta, més restrictiu en el cas de Salvador Serra. Un dia hi entraré, cap a quarts de vuit per veure què passa quan surten uns dependents i els altres es queden fins a els vuit.
Com que el fet de compartir espai em va semblar poc freqüent, vaig investigar una mica i vaig descobrir que tant Salvador Serra com Raig són dues empreses participades pels mateixos accionistes, els germans Serra Costa, amb interessos, a més, a HERSABA S. L., Societat Anònima Pedraforca, ARPISERRA S.A., ARCOFOTO S.A. ... Prou, que no vull ni sé fer cap informe mercantil. Per cert, a Arcofoto produeixen el famós flaix Starblitz que deu fer servir tanta gent que no pot comprar-se els flaixos originals de les càmeres fotogràfiques de més renom.
Em torno a centrar. Trobo que és una bona idea això de compartir local de venda al públic. I des d'aquí animo empresaris emprenedors i futurs empresaris que ho tinguin en compte, no només en els casos de les fires esporàdiques en què participen, sinó com una opció permanent. En aquest aspecte copio la part final d'un comunicat que em van enviar d'Etnomusic, la botiga de discos del carrer Bonsuccés que encara aguanta, per si a algú li sobra espai al seu negociet:
Si a alguno de los clientes amigos, o amigos clientes, se les ocurre alguna idea (compartir el local, por ejemplo, o cualquier otra cosa…) estan invitados a un café o a una caña para conversarlo
Mario y Hanneke
(se ruega difundir entre amigos )
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 2 hores
2 comentaris:
No em pensava veure a les meves velleses tantes desaparicions, altra vegada. Els de Raig m'han donat un disgust, encara més veient que a l'antiga seu hi ha una botiga de bijuteria ximpleta i que a la nova no hi tenen aparadors externs.
I encara, les que veurem, em temo que els dels llibres de Canuda també tenen un lloguer antic... perill.
Molts lloguers de cinquanta anys han acabat en aquests darrers temps i d'aquí plora la criatura.
Una altra desgràcia és la desaparició d'aparadors externs, una plaga i la frivolització de l'oferta en general.
No sé si és una percepció real o subjectiva, però les desaparicions augmenten d'una manera preocupant.
És veritat, les aparadors externes que ens feien badar comencen a escassejar en les noves botigues, encara que en algunes botigues tampoc no ens aturaríem, no?
Vols dir, això de la Canuda...?
Publica un comentari a l'entrada