5.12.12

màscares

Llegeixo el peu de la fotografia en el full del diari vell que em serveix de recipient per les peles de les patates: Quan Papua Nova Guinea a aconseguir la independència el 1964, la tribu dels lavongai van ser informats que en les primeres eleccions democràtiques tindrien la llibertat de votar qui volguessin. Quests van donar els seus vots a Lyndon Johnson, que llavors era president dels Estats Units.


Em sembla fantàstica la possibilitat de triar sense fronteres -ai!, que mai no sabré per què i com els de la província de Nova Irlanda van decidir la seua elecció-, però, després de pensar-ho una mica, sóc incapaç de concretar a qui donaria el meu vot i torno a repassar els de casa de qui també conec poca cosa, més enllà de les màscares cerimonials que ens emmascaren a tots.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Un dia, ajupida a la cuina (havia vessat algun líquid) vaig preguntar-me si algú més en el món es dedicava a llegir notícies de fa dos o tres anys o més d´aquella manera. Ara veig que no estic sola en aquest món de mones.

Les màscares em fan por, m´agraden més els antifaços.

Olga Xirinacs ha dit...

A vegades, en els diaris posats a terra després de fregar, he trobat curiositats que d'altra manera no hauria descobert.
Ah, els polítics surten del poble, això indica quina mena de poble som.

miquel ha dit...

En devem ser uns quants, A., encara que jo rarament llegeixo notícies als meus diaris de fa més d'un any. Abans que hi hagués Colhogar o cel·luloses més antigues, la lectura endarrerida i retallada era una activitat quotidiana en moltes cases :-)
No s'hi pot fer res, A, vivim amb màscares que antifaços.

La lectura espontània no premeditada ja té aquestes coses, Olga.
Som un poble que té tendència a recordar-se de Santa Bàrbara quan trona ells també, és clar.