3.12.12

al·leluia!

Ja ha arribat el temps de la bona voluntat. Brillen llums de colors en els carrers de botigues -en els més modestos, no cal- i som solidaris en la mesura de la nostra capacitat o les nostres ganes i les que imaginem en els altres.


A la plaça de Sant Jaume ja hi ha el pessebre encabit en tres boles ornamentals d'arbre de Nadal: l'anunciació, magnífic pati blau rusiñolià, els reis, en la sorra deserta d'una platja, i el naixement, encara amb el bou i la mula predarrerpapa. Llarga corrua per accedir al tancat entre els filats de llums de baix consum. En el cel de l'edifici del fons l'anunci lluminós recorda l'artífex de tot plegat; sense accent diacrític en aquest temps de descreguts que volen creure. Quant temps durarà aquesta botiga abans de ser engolida per la monotonia reiterativa dels comerços en sèrie de la ciutat?

A la parada de la fira de Santa Llúcia, caguen arrenglerats els nostres caps de llista. En falta un i en sobra un. Els artesans no poden preveure el temps veloç de la política. Un col·leccionista compra la sèrie incompleta. Què en deurà fer?

Fe, esperança i caritat? I ells?

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Ara mateix, al meu poble, acabo de veure una estampa digna de foto periodística. Acabaven d´encendre les llums d´un arbre de Nadal en una rotondoda molt concorreguda. Kitsch, sobredimensionat, sobrer...em falten paraules. El més remarcable, però, era veure els ullets de l´alcalde, tot cofoi ell, fent fotos amb el mòbil i contemplant el simbol (fàlic, no podia ser menys) del seu poder.Llavors diuen que això és l´il·lusió del Nadal i que no s´ha de perdre.

Deulofeu i pobres ens morirem!

Carme ha dit...

Aisss... per què em fa tanta mandra tot plegat?

Carles ha dit...

Hola!

Al meu blog també parlo dels caganers! T'hi he fet un enllaç.

Cafelitus

miquel ha dit...

A., ja saps que els alcaldes sempre estan satisfets quan veuen que s'encèn una llum, fins i tot la de l'infern. Ara, la pregunta és, d'on han tret el llum, d'on van tallar l'arbre, quina empresa el va col·locar...? Massa preguntes.


Inevitable cansament, Carme, però sempre ens refem i conservem il·lusions.

Gràcies, Carles, ja ho he vist :-) Arribarà un moment que tots serem caganers, al menys a temps parcial.