proposta de debat impossible

Repasso els meus primers anys a l'ensenyament (i a l'educació) i no trobo diferències positives remarcables, que hi són, respecte els darrers anys; en alguns aspectes, més aviat retrocessos. Discutir l'anomenat sistema d'immersió lingüística, actualment, després de tants anys de funcionament, només es pot entendre des d'intencions polítiques personals o col·lectives que tenen poc a veure amb els resultats del sistema educatiu. No tinc cap interès a entrar en un debat que ja dóna prou joc, però que és un joc força conegut. Parlar estrictament de les hores setmanals de llengua i literatura catalanes i la seua valoració possiblement m'interessaria més, i em torna a venir a la memòria la facilitat amb què es va passar de tenir-ne quatre a cada curs del darrer batxillerat a tenir-ne tres i, finalment, a quedar-se amb dues; ningú no va sortir al carrer i entre els professors d'altres matèries no crec que se'n parlés gaire. De fet, fa anys que penso que ens hauríem de preguntar seriosament perquè després de tantes hores de llengua i literatura a l'ESO i al Batxillerat els alumnes acaben en general amb un domini tan mediocre de la llengua. Em refereixo, és clar, a la llengua escrita, perquè qualsevol sistematització per aconseguir el domini oral de la llengua és pràcticament inexistent. En fi, parlar de tot això és perdre el temps perquè la qüestió de fons és el sistema educatiu.


Suposo que no vaig ser l'únic a mirar el “Singulars” on el professor Xavier Melgarejo va explicar, tan bé com li permetia el temps de què va disposar, el sistema educatiu a Finlàndia. Té poca importància que fos aquest país o qualsevol altre, l'interessant és que va donar les claus per debatre sobre educació i ensenyament més enllà de la repetició fins a l'infinit de les discussions públiques que es duen a terme aquí basades en els intents de reformes tímides. Em va fer gràcia quan va dir que el sistema educatiu és massa complex per entendre'l. Aquí, amb tendència al reduccionisme per incompetència o comoditat, fa temps que se centra en el subsistema escolar i molt menys en els dos altres subsistemes que el conformen i que plegats han de girar perfectament per aconseguir un funcionament eficient del conjunt. Podrien funcionar els tres engranatges en aquest país? Ara per ara, ho dubto; però el debat ha de començar per aquí.

No em vull allargar, sinó que únicament deixo el vídeo del programa per tal que cadascú faci les seues pròpies reflexions sobre algunes de les propostes que estic segur que superen allò que els responsables de la implantació de les lleis d'educació voldrien o serien capaços de fer. Per als més mandrosos, deixo quatre gràfics que podrien ser l'inici d'un llarg debat.