19.12.12

aconverses filològiques

Vaig a la bodega, ai!, celler, i deixo dues garrafes per omplir mentre m'allargo al Consum del costat a comprar quatre coses. La caixera insisteix que em faci el carnet de la cadena i consento. Em repassa el full i remarca alguna lletra que li sembla poc clara; em diu si vull rebre notícies de la cadena d'alimentació i també consento. Hi ha tres caselles amb opcions idiomàtiques i ella mateixa em marca la del català, que és la llengua en què hem parlat fins ara. Li dic que no, que vull rebre informació en valencià, i li pregunto si és diferent del català. Em diu que sí, que la pronunciació no és la mateixa i que hi ha paraules també diferents. És una noia ben informada, però no la vull entretenir més perquè hi ha clients esperant i fan cara de no interessar-se gaire per la nostra incipint conversa filològica. Abans d'acomiadar-li, encara li demano si sap si el butlletí que m'arribarà serà gaire diferent del català. Em mira com estranyada, o potser cansada d'haver d'informar un client desenfeinat d'una certa edat, i m'assegura que no, que els butlletins són iguals. No ho acabo de veure clar. Hauria d'haver assenyalat els dos quadrats amb l'excusa que a casa vivim un valencià i una catalana, tot i que, per qüestions econòmiques, potser tampoc no m'haurien enviat les dues revistes.


Més tard vaig fins al Palau Robert a veure la petita exposició titulada Avancem amb la llengua. 30 anys treballant per la llengua. Mentre vaig fent el recorregut coincideixo amb dues noies, una de les quals escriu en una pissarreta on es demanen suggeriments sobre l'ús de la llengua: que s'empri amb respecte i tolerància de manera igual a altres llengües. VISCA LA DIVERSITAT! La pissarra no permet desenvolupar més el pensament i a mi em vénen ganes de preguntar-li què vol dir exactament; estic segur que seria una conversa sucosa; però en aquell moment em crida l'atenció un cap que veig aparèixer en el forat de l'ídem d'una Norma. El cap dintre del cap em recorda algú que no acabo d'identificar, i mentrestant han desaparegut les dues noies, la de la desitjada conversa filològica i l'altra.





L'horòscop d'avui ja em deia ben clar: Venus a Sagitari, desfavorable amb Neptú, indica la impossibilitat de mantenir converses filològiques satisfactòries.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres, Miquel! Això no es fa... ara m'has deixat en un dubte existencial insuportable... I ja veig que no tenim un bon dia filològic, però... a veure, a veure... Miquel, i tu en quina llengua escrius? :D

:D No, no, no he consultat el meu horòscop... però potser em digui alguna cosa semblant al teu, avui, tot i que no sóc pas sagitari sinó capricorn... :)

Bon dia, Miquel!

miquel ha dit...

Ja veus, Carme, jo escric en un estàndard català esquitxat de petits trest dialectals nord-occidentals. Quant a la meua parla, no sabria què dir-te, suposo que vaig tornant a l'apresa de petit, molt barrejada amb el lèxic, i no tant la fonètica, del català central, barceloní, amb algun tret empordanès. La proposta de cara a la botiga era únicament tàctica.

Ja sé que ha passat el dia, però estic segur que el teu horòscop no ha minvat la teua capacitat filològica. :-)

Bona tarda, Carme.

Assum ha dit...

L´última vegada que vaig anar a València vaig acabar així la conversa amb la mestressa d´una botiga:
-Tu parles valencià oi, nena?
-No senyora, jo parlo català...
-Ah! pues me pareixia que parlàvem la mateixa llengua....
¿?

miquel ha dit...

No tenia bona oïda, Assum :-)
En fi, les coses són així.