Publiquen que el Portal de l'Àngel ja
és el 14è carrer més car del món (3.200 €/m2) i
el més car d'Espanya. No acabo d'aclarir si això és bo o dolent i
per a qui. En el rànquing barceloní el segueixen: el passeig de
Gràcia (3r carrer més car d'Espanya), Pelai,
Portaferrisssa i Rambla de Catalunya.
No entraré en els aspectes econòmics i comercials d'aquests carrers; no sabria què dir en qüestió de números. Passo sovint pels cinc carrers i cada cop em semblen més avorrits, més uniformes, més mancats de personalitat pròpia (no em refereixo a l'arquitectura) i, també cal dir-ho, més aliens a la meua activitat comercial. Al carrer Pelai, per exemple, de les quatre botigues de fotografia que hi havia en queda una, al costat dolent, i és la que menys m'interessava. De les llibreries d'aquests carrers, no sabria dir sense repassar els trajectes a poc a poc quantes n'han tancat, i les que queden... Ni la Formiga d'or, se salva, encara que jo hi entri molt de tant en tant. Les sales d'exposicions a peu de carrer, gairebé desaparegudes. Bé, tampoc vull ser exhaustiu perquè, en resum, la idea és clara; citant uns versos de Nabí: Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida. Una vegada passada la novetat d'obertura de noves botigues i bars i restaurants ja entrevistos, aquests cinc carrers serien els ideals per als passejadors que no volen distreure's amb l'entorn, sinó fos perquè els turistes que badoquegen i alguns autòctons que els imiten provoquen ziga-zagues incòmodes i renecs mentals.
Déu meu, quins carrers! Si ja ni tan sols queda una barberia -no dic perruqueria- on mentre et relaxes una estona, el barber t'explica les darreres novetats del barri i, si convé, del món. Esclar que ara aquests carrers són el centre del món, o gairebé.
6 comentaris:
Però homeeee, si el centre del món era l'estació de Perpignan!!!!
Miquel, ja veig que estem parlant del mateix. Justament aquest dimarts ens van canviar l'hora al Clínic, mentre estàvem allà, i per fer temps ens van acostar al Barri Gòtic que feia anys que no ens donava tant de tems per veureu tot. La primera desil·lusió va ser la Formiga d'Or. Ja imaginava que havia passat, però tot i així vaig entrar a preguntar. Un senyor va dir que els tems canvien i ara es diu HAPPY BOOK LA FORMIGA D'OR, per aquest ordre, el qual vol dir que almenys aquest HAPPY té un 51%. Mig barri és com dius: Avorrit!!
No podíem passejar, els grups de turistes amb el guia inclòs, és molestaven entre ells
Ens han robat a tots, Miquel
Passejar per aquells carrers avui és plorar, com deia algú sobre escriure a Espanya. És una llàstima que els qui han de marxar a la força i obren en un altre cantó no s'hagin aplegat en algun punt concret de la ciutat en lloc d'estar escampats aquí i allà. Tot es complica.
Ja veus com canvien les coses, Montse.
I la qüestió, Josep, no és només l'estat actual, sinó que la tendència continua en aquest morir d'èxit turístic.
A la Formiga, de totes maneres, encara hi ha força llibres, i continuen mantenint, suposo, perquè fa setmanes que no hi entro, una petita secció religiosa.
Realment, Júlia, per a molts de nosaltres l'interès de les plantes baixes és mínim o inexistent i cada vegada s'estén més aquesta monotonia.
Recordo el carrer Pelai quan era petit i hi passejava amb el meu pare. Repassàvem totes les botigues de fotografia, entre altres. Ara, tens raó, no hi ha massa a repassar.
Poca cosa, Carles. ara hem d'ampliar el radi d'acció, i costa acceptar aquesta dispersió.
Publica un comentari a l'entrada