Perucho reivindicat, o gairebé

Fa temps vaig incloure en aquest blog, a la part superior dreta, una enquesta que encara avui, però ja no demà, es pot veure. Un 80 % dels participants van mostrar el seu acord amb la possibilitat que Joan Perucho tingués un carrer al seu nom: majoria, doncs, absoluta que ja voldria qualsevol partit polític o iniciativa oficial o particular. Un clam eixordador, si hem de fer cas a l'estadística, el que es manifestava al meu blog. Que el clam correspongués a quatre veus, no invalida el resultat, encara que faci pensar sobre la validesa dels resultats de les enquestes.

La setmana passada es va presentar a la Sala dels Miralls del Liceu una antologia amb obra de Perucho editada per la Fundació Banco de Santander: De lo maravilloso y lo real. En un primer moment vaig pensar que si el Santander i el Liceu -institucions misterioses, però solvents, sobretot la primera- apostaven per Perucho, la cosa pintava bé.

Amb la intenció de fullejar el llibre, vaig entrar en una de les llibreries grans que em cau més aprop. Vaig preguntar-li a la caixera-llibretera si el tenien i em va conduir a una de les taules centrals del local. Sense donar-me temps a obrir-lo, es va presentar el propietari, que havia escoltat la meua conversa amb la noia, encuriosit pels motius del meu interès en aquesta obra. La resposta va ser breu i lògica: com a admirador de Perucho, volia comprovar, en primera instància, què s'antologava i en quina llengua. A penes vaig tenir temps de fer una ullada a les pàgines, les suficients per veure que tot estava en castellà, és a dir, que els originals en català s'havien traduït (ja m'ho esperava) i que hi havia fins i tot novel·la. Dic que ben just si vaig poder passar pàgines perquè el llibreter propietari em va treure del cap la possibilitat que Perucho pogués tenir un carrer a Barcelona.

En primer lloc, ell opinava que això dels carrers dedicats no tenia gaire importància; opinió que puc o no compartir, però que no és un argument definitiu. Els altres arguments, alguns de discutibles i d'altres menys, em van semblar més consistents. Segons ell, Perucho és un escriptor més aviat de segona fila, del qual només li semblava important Les històries naturals. Perucho, com Luján, em va dir, era més bon conversador que escriptor. Això pot tenir relativa importància a l'hora de concedir honors, va continuar, però actualment ningú coneix Perucho, ningú llegeix Perucho; vagi a la prestatgeria, em sembla que no trobarà cap obra seva, i a les altres llibreries, igual.

Potser tenia raó, potser Perucho, que fa temps que no es reedita, és ja un autor desconegut, matèria de culte menor o de record biorós en ambients restringidíssims. Què significava aquesta antologia, doncs? Una proposta tardana de commemorar el desè aniversari de la seua mort? Per què presenten textos només en castellà a Barcelona i no ho fan a Madrid? Potser només hi ha la intenció que s'expressa des de la pròpia Fundació del Santander:

Fundación Banco Santander pretende contribuir al ámbito literario redescubriendo y recuperando a través de la Colección Obra Fundamental, a aquellos escritores o movimentos literarios nacidos entre finales del siglo XIX y principios del XX a los que la desmemoria histórica injustamente ha conducido al anonimato y al olvido, siendo casi imposible por diferentes causas encontrar su obra publicada. Se trata de una Colección pensada tanto para el lector de hoy como para el estudioso, que persigue encontrar el núcleo principal de la producción de estos escritores, aquello que les caracteriza y distingue frente a los restantes autores de su tiempo.

I si, a més del que es diu, hi ha la finalitat de mostrar i demostrar a través de Perucho que català i castellà poden coexistir en perfecta harmonia -no pas a l'antologia, esclar? En fi, que Catalunya i Espanya...? I per què no una antologia en les llengües originals de les obres de l'autor? I posats a suggerir per què no l'obra completa de Perucho? El Santander pot, segur, i jo, i els quatre que veien la possibilitat de dedicar un carrer al seu nom, li ho agrairíem.