aquest diumenge, una mica de dansa

Ahir a la tarda, mentre mirava L'últim ballarí de Mao -deixo de banda les bondats o maldats de la pel·lícula-, vaig pensar que si la meua educació musical és insignificant, la meua ignorància respecte la dansa és gairebé total, pràcticament zero. La dansa em pot emocionar o avorrir, però a l'hora d'expressar el que he vist i he escoltat no podria passar d'això, de l'expressió de sentiments, de sensacions vagues. Hi ha qui diria que és suficient, que no cal altra cosa que deixar anar la sensibilitat, sempre dubtosa, i potser tindria raó -tothom té raons per tenir raó-, però a mi no em satisfà només sentir, també voldria explicar detalls, matisos. Sentir, però entendre, saber: vet aquí la qüestió. Ai!