4.1.15

aquest diumenge, música per a sords


Sento per casualitat un senyor estranger a la tele que diu que el futur de Catalunya s'hauria de resoldre a través del diàleg i que la independència li seria econòmicament perjudicial. No em sembla, encara que he pescat part del seu discurs al vol, que el seu discurs respongui a cap posicionament polític sinó a simples qüestions pràctiques. Si té més o menys raó és un aspecte secundari en la meua dispersió immediata que m'ha portat al refranyer: No hay peor sordo que el que no quiere oir. Entre els polítics, l'aparença -compte, remarco aparença- de sordesa és el pa de cada dia. La sordesa real dels polítics envers els seus governats és una evidència, o al menys el retard a l'hora de sentir el que diuen. Esclar que tots tenim més tendència a escoltar-nos que a escoltar.

Dit això, és curiós com l'adagi que he pensat m'ha sortit en castellà. Encara que els refranyers pertanyen a la cultura popular, per tant a la part de la llengua que teòricament va rebre menys durant els anys del franquisme, estic segur que una part important de la població encara tenim moltes carències en aquest aspecte. Quin deu ser l'equivalent català del refrany de més amunt? Podria ser: Ja pots xiular, si l'ase no vol beure? M'agrada això de l'ase.

Ja se'm perdonarà que sigui incapaç de trobar cap música adequada per als sords; no en sóc especialista. Si hi ha algun suggeriment... Res de Beethoven, eh.

2 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

el que succeeix és que a vegades es tradueixen aquest tipus d'expressions literalment d'una llengua a l'altra o a l'inrevès, i deixen de tenir el seu sentit, de fet no tenen cap sentit.

miquel ha dit...

En aquest cas, Francesc, la traducció podria ser literal, però cada llengua adapta els tòpics, o no tant, a la seua pròpia manera. Dubto que el refrany català que he escrit sigui més conegut pels catalanoparlants que el seu equivalent castellà.