2.1.15

l'últim tomista


Llegeixo un article de Vila-Sanjuán que esmenta el doctor Canals, catedràtic de metafísica a la UB. L'article no m'interessa especialment, però em fa recordar el catedràtic. No vaig assistir a les seus classes i a penes el vaig veure algun cop. Els meus amics i coneguts de l'època eren més aviat marxistes, com jo mateix, i les classes del doctor Canals ens eren alienes; a més, es deia que era un os. Curiosament, malgrat totes les distàncies, més d'un cop he pensat en el doctor Canals, que l'article de Vila-Sanjuán em recorda que va morir l'any 2009.

A principis dels 70, un grupet d'amics i coneguts -set, vuit?- vam passar una setmana de primavera a Eivissa. Érem més nois que noies; alguns procedents de la Facultat i altres de fora. Una de les noies era filla del doctor Canals. Ara, després de tant temps, no recordo quina relació tenia amb el grup. Era amable i oberta, i la tinc físicament present en la memòria fins al punt de poder descriure la roba que portava durant aquells dies en què teníem el centre d'operacions a Sant Antoni. Després, la vida va continuar i mai no vaig saber res més d'ella. Alguna vegada he pensat a què es va dedicar la M. Com li va anar. Com li va. També, ja de gran, he pensat que m'hagués agradat assistir a les classes del seu pare, sense cap compromís, esclar.


Un altre misteri irresoluble és saber perquè escric això, una evocació vaga, i, a més, en deixo constància pública. Deuen ser aquestes dates. O potser és desig de primavera.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Això és l'edat, vénen al cap coses del passat que semblaven oblidades o intranscendents.

A la fotografia d'avui de l'encapçalament de moment m'ha semblat que als reis els estan fent un retrat amb màquina i trípode.

BON ANY I BONS RECORDS!!!

F. Puigcarbó ha dit...

JUSTA LA FUSTA! com diu Júlia, es cosa de l'edat, de sobte apareixen evocacions de temps passats amb una enorme nitidesa.

Júlia ha dit...

Pel que fa al doctor Canals -i a d'altres- sobta pensar quantes sàvies lliçons ens hem perdut (i potser ens perdem encara) pel fet que els qui les impartien no eren de la 'corda progre'.

Pel que fa a l'article que esmentes, molt interessant, ja veiem com van les coses de la història quan es defugen les opinions que no reblen el clau del discurs 'oficial'

miquel ha dit...

I a més, Júlia, l'edat porta a temes recurrents, inexplicablement misteriosos, o no.
Ei, foto a mà alçada als excel·lents pessebres de l'església de Betlem :-)
o a la inversa, Segons per a qui perquè els qui les impartien eren de la corda progre, que, a la fi, no hi ha uns sense els altres.
Tens raó, la història, és a dir, els historiadors, sempre és parcial. en el cas del doctor Canals, per exemple, estic segur ue ningú de la meua escala em sabria dir qui era, i encara menys quants fills va tenir; potser dels altres que esmenta V-C tampoc no en sabrien gaire, com jo mateix.

Bons records, Júlia.

És curiós això de la nitidesa, Francesc. Encara que no dono per segur que aquesta nitidesa reflecteixi la realitat evocada, que ja sabem com ens enganya la memòria.