1.1.15

pausa i tanko


M'agafa el canvi d'any mig despistat, cinc minuts endarrerit -o cinc minuts avançat, que la inconsistència del temps encara em supera-, mentre miro de tancar el vell i d'entrar en el nou. Faig provatures d'aspirant a poeta casolà:

Un any que passa,
ja som al 2015:
corre la vida. (així és la vida)
Agafa cada dia
i fes teues les hores (i omple'l de desitjos)


Decididament, els dos darrers versos m'han sortit un pèl eròtics, o potser només el darrer, amb certa tendència a la promiscuïtat. La meua relació amb el temps, en qualsevol de les seues manifestacions, no és senzilla. Continuo la pausa.


5 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

ja ho diu la dita: qui dia passa, any empeny.

HAIKU

S'acaba un any
i en comença un altre,
igual o pitjor.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bon any, Miquel, ple de desitjos, ja m'agrada...

Com els desitjos
que a voltes se'ns escapen
ens fuig el temps.

El canvi d'any
És obrir una finestra
Versl horitzó.

jaka ha dit...

Bon any Miquel!!!
Abraçades,

iruna ha dit...

seguint lo fil del teu erotisme, què et sembla si al tercer vers li afegim "corre la vida. corre't..."? :)

bon any, miquel ;)

miquel ha dit...

No et veig gaire optimista, Francesc.

Molt bon any, Carme. El temps que fuig, sí, però les finestres sempre obertes :-)

Bon any, jaka. Besades.

Ei, iruna, veig que el nou any t'agafa en forma ;-)
Bon any!