10.12.15

cartelleria


Dubto que ja augmenti el volum dels cartells de propaganda electoral del 20-D i, la veritat, la cosa és molt pobra, sobretot si la comparem amb els anys de bonança econòmica en què la publicitat en paper i en cartró era asfixiant als carrers de Barcelona. De moment, no he vist cap cartell de partit enganxat sobre la publicitat d'un altre partit; o s'afanyen o la tristor política al carrer serà la tònica d'aquestes eleccions.

És clar que potser per fi -a part de l'estalvi d'acord amb el moment- els partits s'han adonat que les eleccions es guanyen als mitjans de comunicació, sobretot a les televisions. No passarà dia que no es pugui sintonitzar un canal i veure -sobretot veure- i escoltar algun dels principals candidats al govern d'Espanya, Rajoy a part, que ja ho ha dit tot, i mai ha estat gran cosa, i si li queda alguna per repetir, tria la casa de Bertín Osborne.

Sempre m'he preguntat si els cartells on surt un candidat tenen gaire incidència en el vot dels ciutadans. Si és així, no ho entenc. Total, veiem una cara i poquíssimes paraules, sovint només una, la majoria de vegades penso que equivocades. Per exemple, en el cartell de Ciudadanos apareix Rivera i un mot clau: ilusión. Al meu entendre, quadraria més l'eslògan “el ilusionista”. No cal que ho argumenti.

Aquest vespre, durant una estona molt curta, he seguit la penjada de cartells de tres noies. Eren cartells de Podemos, sense cap cara. M'han dit que demà penjarien els que porten tres cares. Els he dit, i no s'han ofès, que el color del cartell, el de demà, no m'agradava gens, amb aquest color horrible que es menja els rostres. No sé, potser hi ha algun estudi que diu que els colors són bàsics, que fins i tot no cal cares ni paraules ni res més. Ha estat divertida l'estona brevíssima amb les noies. A la vora nostra ha parat un cotxe de la guàrdia urbana i no teníem clar si podíem penjar o no els cartells, però segurament l'autoritat venia més per vigilar els manters que la pobra contribució publicitària de tres noies i el seu fotògraf improvisat. Esclar que la cosa s'ha allargat, primer he fet les meues fotos, després una altra amb el mòbil d'una d'elles, però com que no li ha semblat prou satisfactòria, torna a pujar a l'escala... En fi, tot molt agradable i simpàtic, tant de bo que s'emportin un premi gros en les properes eleccions. Que el vot no es decideix d'aquesta manera? A veure, amics, algú em sabria dir per ordre els tres primers inscrits en dues llistes electorals? De fet, Rivera, que ho aprofita tot i propugna un aprimament de l'administració, podria posposar que a cada llista hi hagués un sol nom i que tant al congrés com al senat el formessin només els líders de les formacions polítiques. Que canviaria? Ah, esclar, no hi hauria majories.
 

 
 

P.S.: Per cert, penseu que ha sigut un lapsus que en el debat de 8TV Rufián hagi dit Ginesta a Girauta? Doncs això, Ginesta o Girauta, no importa.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

A mi si surto al balcó de casa o a la finestra de la cuina, l'Homs em mira tota l'estona, per cert que ls cartells de democracia i llibertat són en blanc i negre i signats pel canditat corresponent, i francament la signatura d'ARTUR MAS és com a mínim peculiar. Fixat-hi.

Helena Bonals ha dit...

Això que proposa Ribera no ho entenc.

miquel ha dit...

Ostres, Francesc, avui he intentat trobar pel carrer una firma d'Artur Mas sense èxit. Perseveraré.

I qui ho entén, Helena?