10.3.16

cal anar a Tòquio? Divagació gastro-cinematogràfica


El qui he vist An, és a dir, Unapastisseria a Tòquio -encara la fan al Texas-, recordareu que un dels motius de la història, són els dorayakis i sobretot l'anko. Els dorayaki són com unes creps esponjoses farcides d'algun aliment, sobretot d'anko, una espècie de confitura de mongeta vermella. No tinc cap intenció de parlar de la pel·lícula sinó de compartir un desig que anava creixent a mesura que avançava l'argument: tastar algun dorayaki. Que consti que jo sóc més aviat poc amant de les noves provatures gastronòmiques, més aviat sóc fastigosament tradicional, però em feia gràcia tastar la pasta de la ficció.

Uns quants dies després de veure la pel·lícula, caminant per Gràcia, vaig tenir la sorpresa de trobar una botiga on venien essencialment dos productes: kakigori (gelat propi del Japó) i dorayakis amb diversos farciments. Fantàstic! El meu desig fet realitat. Cap dubte, el volia d'anko. Com que durant una estona vaig ser l'únic client, anava xerrant amb la noia mentre es torraven les quatre pastes circulars. No sabia si els seus dorayakis són tan bons com els de la pel·li -encara no ha tingut temps de veure-la-, però em va assegurar que m'agradarien i que tingués en compte que l'anko no és tan dolç com les confitures a què estem avesats. Així com des de l'estiu que fan gelats, només fa tres mesos que preparen les pastes, amb farina de blat, tot i que continuen fent altres provatures: farina d'arròs, cigrons... En fi, una conversa agradable fins que, ja preparades les meues dues unitats i posades en una bossa de paper, vaig marxar cap a casa.

Sopar, doncs, amb postres japoneses que em van semblar perfectament adaptables en els meus futurs àpats, amb moderació, esclar, i amb una bona combinatòria; no sé si aquell dia vaig abusar de llegums: llenties per dinar i mongetes per sopar.

Gairebé m'ho deixava: Plaça de la Vila de Gràcia, núm. 3. Aquest és el seu Facebook.
 


P. S.: Sóc conscient que els qui miren dibuixos de gats coneixen perfectament els dorayakis.


6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no ho sabia, pero tinc la peli al plus, me la miraré a veure que tal.

Anònim ha dit...

ara resulta que el cinema engreixa

Carme Rosanas ha dit...

JO no he vist la peli, però si que he vist els dibuixos del gat màgic Doraimon i conec perfectament els dorayakis... només de dibuix. Al natural no els he provat mai.

miquel ha dit...

Ja em diràs, Francesc. I també si et vénen ganes de menjar algun dorayaki.

A mi m'engreixa algunes vegades, Pons, i després no sempre és fàcil perdre pes.

Dos deures pendents de no necessari acompliment, Carme, veure la pel·li i fer una volta per la plaça de la Vila de Gràcia. A canvi, jo em miraré el gat màgic :-)

Allau ha dit...

Miquel, crec que cal anar a Tòquio, o com a mínim al Japó. Encara que sigui per variar.

miquel ha dit...

No sé, Allau, sóc de curta volada i de variacions casolanes.