la fiblada d'amor-
però els déus s'hi tatuaven.
J. Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis.
Amiga amada,
recull ara la ploma:
amor et crida.
Renoveu cada dia
esperança i desitjos.
(per ser llegida en el moment precís)
Quan sigui gran, i tingui espai i temps, potser també tindré paraules... i la combinatòria. Que quedin fins llavors els meus millors desitjos.
P. S. I els de la tertúlia que es compliquen la vida fent servir la llengua.
2 comentaris:
Moltes gràcies, Pere :) gairebé m'emociones (no sé què dir)
snif
un petó de mar
A tu per fer-me'n partícip. Espero que ja ens diràs ;-)
Un petó amb música de Wagner, la que cal, és clar.
Publica un comentari a l'entrada