16.3.07

posa-li títol

Botons de foc al cor
la fiblada d'amor-
però els déus s'hi tatuaven.

J. Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis.


Amiga amada,
recull ara la ploma:
amor et crida.
Renoveu cada dia
esperança i desitjos.

(per ser llegida en el moment precís)

Quan sigui gran, i tingui espai i temps, potser també tindré paraules... i la combinatòria. Que quedin fins llavors els meus millors desitjos.























P. S. I els de la tertúlia que es compliquen la vida fent servir la llengua.

2 comentaris:

Montse ha dit...

Moltes gràcies, Pere :) gairebé m'emociones (no sé què dir)
snif

un petó de mar

miquel ha dit...

A tu per fer-me'n partícip. Espero que ja ens diràs ;-)

Un petó amb música de Wagner, la que cal, és clar.