8.4.09

inanitats (XVII)

No és de l'arena
de qui tem l'envestida,
mare, el teu rostre,
sinó del temps que passa,
desert de la memòria.

12 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

I ara m'has de fer plorar?

F.Puigcarbó ha dit...

buf!

mar ha dit...

(sense paraules)
buf!

jaka ha dit...

:D

Gatot ha dit...

ahir a la nit explicava a un poeta que sóc un analfabet poètic... no sé res de mètrica, ni entenc com i perquè es tallen les frases...

però sé que alguna vegada, poquetes paraules juntes em fan arribar una sensació...

sensacions de qui escriu? o les meves?

petons i carícies abraçadores!

pere ha dit...

De vegades, sense voler, escric aquí el que s'hauria de quedar en la llibreta o en la memòria. No m'ho tingueu en compte.

Dels dos, gatot: les sensacions sempre son subjectives, sempre són d'un mateix :-)

gemma ha dit...

Una abraçada, pere.

pere ha dit...

Una per a tu, gemma. I ja tinc ganes de xerrar i/o llegir una estona al teú jardí :-)

mar ha dit...

Jo crec que de vegades se't queden a la llibreta coses que hauries d'escriure aquí. És un poema preciós. Més que preciós, d'aquells que deixen sense paraules. Gràcies per compartir-lo.
un petó.

ps- sempre he sabut que ets un gran poeta. Ara només falta que t'ho creguis tu.
un altre petó de poemes...

pere ha dit...

No sé, mar, sovint penso, tu ja ho saps, que escric massa aquí, que se me'n van la mà i les tecles.
T'agraeixo la generositat poètica, però trobo que el darrer vers trontolla; millor, més clar: i s'endú la memòria :-)
petons de fi de quaresma

mar ha dit...

Una manera poètica de dir que el temps s'enduu la memòria és la que has utilitzat: "desert de la memòria"
és un vers impactant i tanca el poema de manera excel.lent. Pel meu gust, si haguessis posat que "s'enduu la memòria" hauries anul.lat la imatge poètica que ens ofereixes ara i hauries deixat el poema coix ja que li hauries trencat el ritme poètic que duu.
No sé com explicar-ho, ja saps que jo no sé explicar-me escrivint...

en fi, resumint: el teu poema és magnífic i em fa molta ràbia que en comparteixis tants pocs aquí al bloc!
un petó de sorra dels que guardo a l'oasi de la memòria

pere ha dit...

Sí, ja sé que el desert és més efectiu, però és poc precís, potser per la preposició: hauria de ser "a" enlloc de "de". Dubtes.
Dona, ja ho saps, no apareixen poemes al bloc perquè no n'escric, ja m'agradaria.
Petó desmemoriat.