15.6.09

inanitats (XVIII)

Serpentejava

per laberints de pedra

la melodia

mentre pensava el músic

si algun dia es perdria.


6 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

M'agraden les tankes ben construïdes (4-6-4-6-6). I a més amb l'afegitó que rimes el tercer vers amb el cinquè. Això és el que Carner en deia un obra ben feta.

Salutacions, i segueix així.
S.

la Teresa ha dit...

Un tanka molt interessant, Pere. El temps passat i la rima li donen un aire com de de rondalla o de poesia popular que m'agrada. No sé si em sé expressar bé...

mar ha dit...

N'hi ha per estirar-te de les orelles!!! Ets un poeta magnífic i em fa molta ràbia que comparteixis amb nosaltres tan pocs versos...aiiiiisss
M'encanta le delicadesa i la tendresa dels teus mots.
Un petó en vers que tanca...

pere ha dit...

Gràcies, Sadurní hiperbòlic. La veritat és que no m'importen tant les paraules, que em diverteixen, com els pensaments i la vida.
De fet, també em sortia la rima del primer amb el quart -tot i en principi això, com es veu, havia de ser un haiku-, però, tot i que era més lògica, he pensat de canviar-la per fàcil: què en diria la posteritat :-)

T'expresses molt bé, Teresa. De fet és la síntesi d'una rondalla que, si no t'importa, em ve de gust explicar-te.
Un dels meus carrers preferits a Barcelona és el de la Pietat, que envolta la catedral i amb un altre nom torna a sortir a la plaça de la catedral. Gairebé sempre que hi passo hi ha algun músic i la seva melodia -l'acústica és excepcional- em va seguint mentre camino, fins que finalment es perd. I així un dia i un altre. Vés a saber si algun dia la música es quedarà per sempre més amb mi. Curiosament, en lloc d'anar cap al músic, casualitat o no, sempre el deixo a l'esquena, com en aquest cas a l'acordeonista de davant del museu Marés. Bé, és això més o menys.

Mar, tu saps que no escric versos sinó que de tant en tant ajunto paraules i tallo les línies imitant el que altres van escriure. Què més voldria que tenir el do que tu tens i que a mi, per tants motius, em falta.
T'agraeixo la teva mirada benigna que tant m'agrada.
I deixa'm fer-te
un petó que no es tanca
i que haikureja ;-)

Montse/Arare ha dit...

I per què no fas més tankes, en lloc de tankar-te?

es diu tanka? no ho sabia!

Em cal saber molt, encara, de poesia...

una abraçada des de Viviers!

pere ha dit...

Ei, Montse, veig que el viatge continua profitós. I per què no fas tankes mentre viatges: tens tanta natura suggerent, tants instants... :-)