saragatona: inanitats (XVIII)

15.6.09

inanitats (XVIII)

Serpentejava

per laberints de pedra

la melodia

mentre pensava el músic

si algun dia es perdria.

6 comentaris:

Sadurní ha dit...: M'agraden les tankes ben construïdes (4-6-4-6-6). I a més amb l'afegitó que rimes el tercer vers amb el cinquè. Això és el que Carner en deia un obra ben feta.

Salutacions, i segueix així.
S.; 7:15 p. m.
Teresa Bosch ha dit...: Un tanka molt interessant, Pere. El temps passat i la rima li donen un aire com de de rondalla o de poesia popular que m'agrada. No sé si em sé expressar bé...; 7:49 p. m.
mar ha dit...: N'hi ha per estirar-te de les orelles!!! Ets un poeta magnífic i em fa molta ràbia que comparteixis amb nosaltres tan pocs versos...aiiiiisss
M'encanta le delicadesa i la tendresa dels teus mots.
Un petó en vers que tanca...; 8:42 p. m.
miquel ha dit...: Gràcies, Sadurní hiperbòlic. La veritat és que no m'importen tant les paraules, que em diverteixen, com els pensaments i la vida.
De fet, també em sortia la rima del primer amb el quart -tot i en principi això, com es veu, havia de ser un haiku-, però, tot i que era més lògica, he pensat de canviar-la per fàcil: què en diria la posteritat :-)

T'expresses molt bé, Teresa. De fet és la síntesi d'una rondalla que, si no t'importa, em ve de gust explicar-te.
Un dels meus carrers preferits a Barcelona és el de la Pietat, que envolta la catedral i amb un altre nom torna a sortir a la plaça de la catedral. Gairebé sempre que hi passo hi ha algun músic i la seva melodia -l'acústica és excepcional- em va seguint mentre camino, fins que finalment es perd. I així un dia i un altre. Vés a saber si algun dia la música es quedarà per sempre més amb mi. Curiosament, en lloc d'anar cap al músic, casualitat o no, sempre el deixo a l'esquena, com en aquest cas a l'acordeonista de davant del museu Marés. Bé, és això més o menys.

Mar, tu saps que no escric versos sinó que de tant en tant ajunto paraules i tallo les línies imitant el que altres van escriure. Què més voldria que tenir el do que tu tens i que a mi, per tants motius, em falta.
T'agraeixo la teva mirada benigna que tant m'agrada.
I deixa'm fer-te
un petó que no es tanca
i que haikureja ;-); 12:25 a. m.
Montse ha dit...: I per què no fas més tankes, en lloc de tankar-te?

es diu tanka? no ho sabia!

Em cal saber molt, encara, de poesia...

una abraçada des de Viviers!; 5:19 p. m.
miquel ha dit...: Ei, Montse, veig que el viatge continua profitós. I per què no fas tankes mentre viatges: tens tanta natura suggerent, tants instants... :-); 5:37 p. m.