OPCIÓ A
El sol i la lluna
s’encenen i s’apaguen
un cop al dia:
darrere les finestres,
lenta (viva), passa la vida.
(cadascú que opti per l’adjectiu del darrer vers més adient)
OPCIÓ B
El sol i la lluna
s’encenen i s’apaguen
un cop al dia
i des de les finestres,
veiem passar la vida.
CAP DE LES DUES
(en aquest cas, caldria -més desig que obligació- presentar una opció pròpia)
------------------------------------------------
Tenint en compte les dificultats de concretar el cens, qualsevol intent d’elaborar percentatges de participació serà difícil.
12 comentaris:
adjectius per a l'opció A:
indestructible, perenne,
M´agraden les dues versions, però prefereixo viure la vida que no mirar-la com passa darrera la finestra. És una sort poder triar. un dia mirar-la viva i lenta, i l´altra, viure-la,viva i intensa. Hi ha dies per tot.
Opció "m´homirodesdefora":
El sol i la lluna
s´encenen i s´apaguen
un cop al dia
des del cel estant
veuen passar la vida.
( he trencat la mètrica i tampoc estic gaire segura que sigui molt ortodoxa aquesta versió, així que resta oberta a modificacions)
Les fotos maquíssimes.
Un petó
m'agraden les finestres, des de dins no cal dir :) molt bon apunt :)
de moment ric! :-D
opcuió A
i et robo una foto per Instants, ja posaré que és teva.
Quan anava amb càmeres convencionals, em vaig tres filtres Tamron. Ara m'han vongut ganes de buscar-los i treure'ls la pols.
Opció A, sense cap mena de dubte. Quart vers, reminiscència formosiana. Cinqué, parlem de la vida, el "nosaltres" ja se suposa.
M'agarda aquesta tanka.
heheheh... veig que a ciutat se us encomana això de les consultes...
ara no sé si puc votar, participar... no sé si jo estic en aquest cens...
de totes maneres puc pensar-m'ho, oi?
:)
opció A: pétó ensucrat
opció B: petó amb sucre
Molt interessants, i vitalistes, per a l'opció A, Jesús. Massa llargs, potser, per a la brevetat de la vida (i del vers), que no de la memòria. :-)
M'agrada que t'agradin les fotos i que refacis els versos, A.: d'això es tractava. I ja s'adiu amb tu -i m'agrada- aquest optimisme sobre la vida que miren, penso que benignament, el sol i la lluna (i les estrelles)
Et remodifico el 4t per conservar la mètrica:
i envoltats d'estrelles
:-)
Gràcies per participar
petó
Gràcies, clidice. Ja veus que jo també sóc partidari de les finestres, que amaguen i ensenyen, tot i que jo en veig només els exteriors normalment.
Em complau, de moment, que riguis, Kika :-)
Entre nosaltres, Francesc, jo també triaria la A.
Bloquísticament parlant, tot el que és meu és teu. Gràcies per pensar que la foto pot anar bé al teu bloc.
Trobo a faltar un verb, Lluís, però l'imagino. Veure com la fotografia canvia el mateix paisatge és divertit. En aquest cas, no hi ha filtres ni retocs, sinó la llum de Barcelona i el seu cel. Va, treu la pols i comparteix.
Sí, Albert, funciona millor. Segurament és formosià, però també, inevitablement, d'habitant de patí interior de l'Eixample. Què és la vida més que la nostra vida (i via)?
Gràcies, Albert.
En el meu cens, mar, ja saps que sempre hi ets.
Pots pensar-t'ho? Em fas por del ridícul que faré.
Bé, veig que hi ha empat en la teva resposta. Jo, de moment, em decidiré per la C:
petó doble.
La vida sempre és viva. Descarta, doncs, el primer parèntesi.
No sotmetis a referèndum les teves composicions, no és recomanable.
Sigues tu mateix i demana consell en privat.
Per cert Pere que l'altre dia s'em va espatllar no se què de la màquina de retratar i el retratista del barri després d'arreglar-la em va dir: on vas anmb zaquesta màquina de només 4 megapixels, si ara ja anem per dotze! i jo que em pensava que la meva màquina era bona. Ara entenc perquè les fotosa no em surten amb la nitidesa que jo detecto en el paisatge.
Prenc nota de la teva modificació de l'opció A, Olga. Tot i que m'atreveixo a dir que jo he vist vides ràpides i vides mortes, o morts en vida.
Ei, que no era un referèndum, només una consulta ciutadana per tal de conèixewr que opina el cens sobre el sol, la lluna (o les estrelles).
Ah, ser un mateix! Això sí que no ho aconseguiré mai, de vegades em dol, de vegades, no :-)
I potser més de 12, Francesc. Els colors que veiem, quan es fixen a la màquina, sempre són una aventura que depèn de molts factors. Home, una màquina bona, si entenem que ens volem acostar a tots els aspectes de la realitat que fotografiem, és una rèflex (algunes rèflex, i depenent dels objectius i altres detalls). Ja m'ho diràs si fas el pas.
Publica un comentari a l'entrada