canvis

Això de l’estiu i les vacances és un niu de tòpics i llocs comuns amb variacions que es van repetint i multiplicant any rere any al qual jo, com heu anat llegint, contribueixo modestament des d’aquí en la modalitat “impressions i troballes dels viatges”. Si continuem amb aquesta progressió, els reiterats motius nadalencs seran pura anècdota.

Afegim un tòpic més, el de la Barcelona deserta. És veritat que la ciutat agafa un altre ritme aquests dies, que en el cas dels que no vivim en els espais més turístics es manifesta en la molèstia del tancament de comerços que ens porta a desplaçaments més llargs i a trair, potser per sempre més, la nostra fidelitat a algun establiment quan descobrim un substitut més interessant o amable. La Barcelona de la Rambla, la del passeig de Gràcia, la del Raval... continuen o fins i tot augmenten el moviment que hi ha a l’hivern. Ja m’agradaria veure la nova versió del poema “Barcelona, ciutat castellana a l’estiu” que va publicar Carner l’any 1914. Què en diria de la babèlia en què s’han convertit el lloc que esmenta? Esclar que algunes altres coses que escriu no han canviat gaire, només li caldria variar els noms propis.

¡Oh parla castellana! ¿Qui et feia inconeguda,
qui et feia menyspreada de la Ciutat rient?
Altívola trepitges la nostra fe caiguda
i dones ufanosa els teus plomalls al vent.

A l'aldarull de coures vibrants de regiment,
nostre passeig de Gràcia, quan és la nit vinguda,
apar Zamora, sense cap cara coneguda,
i amb no sé què de Bécquer que plou del firmament.

Per una mà de ferro es migren dos ciervistes.
Festegen unes noies amb uns oficinistes.
¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán!

Un Imparcial, per terra, masega l'aura pura,
i qualsevol diria que el seu cruixit murmura:
-"A la verdad, no existe problema catalán".

Aprofitant el darrer vers del poema, sembla que l’aprovació del domini “.cat” (un fet sense precedents, el de concedir un domini a una comunitat lingüística) previst per la matinada passada no serà possible fins el mes de setembre per raons tècniques. Una vegada més la llarga mà de Busch ens ha afectat de retruc. Aquest cop ha estat la mà del puritanisme, dit d’una altra manera, l’intent de retallar llibertats del país que es manifesta com el primer defensor de les llibertats.