fums, alcohols i incompetències

Gairebé estava decidit a deixar de fumar –alguns de vosaltres ho sabeu-, però encara no podrà ser, fins i tot és possible que hagi d’augmentar la meva dosi de nicotina. I no només això, sinó que segurament també em tocarà augmentar les modestes quantitats d’alcohol que consumeixo en l’actualitat. Que per què? Doncs simplement per solidaritat amb tots vosaltres, els que fumeu i beveu i els que no ho feu. Maleïda consciència solidària!

En plenes vacances, un altre cop a traïdoria doncs, llegeixo al diari que en el seu moment, és a dir, aviat, es gravarà una altra vegada el tabac i l’alcohol, no simplement per dissuadir els que encara en consumim, excusa molt lloable, però falsa, sinó per aconseguir que aquests impostos extraordinaris serveixin per mantenir en vida una Seguretat Social permanentment en hores baixes (en Perejoan ens n’insinua alguns motius i solucions). Davant d’aquest fet, com puc negar-me a contribuir a la vostra salut? ( i a la meva salut?). No em veig en cor de tirar endavant els meus vells propòsits de rehabilitació. Com us podria deixar penjats, amics i amigues? De totes maneres, espero que la mesura sigui transitòria, que els polítics, imaginatius com són (?) , trobin alguna solució més saludable si és que els queda una mica de vergonya, encara que sigui després de la reforma de l’Estatut i de la Constitució. No porto pressa, però a veure si encara sóc a temps de deixar de fumar.

Mentrestant, tinc una preocupació: que no em passi que qualsevol dia em trobin els guardes forestals o altres agents de l'ordre en una de les meves breus internades pels boscos del país per contrarestar amb l’aire pur els fums de la ciutat, amb la l’encenedor, el paquet de cigarretes i la petaca de vodka i ni tan sols perdin el temps interrogant-me com a presumpte incendiari, sinó que em disparin preventivament, veient en mi un presumpte terrorista a punt d’armar un minicòctel Molotov amb Moskovskaya. I és que en aquests temps cal anar molt en compte.