les aparences enganyen

Els qui estan de vacances, perquè és la seva obligació, els qui les han fet (o mig fet), perquè encara han d’agafar el ritme i els qui les faran aviat, perquè ja no estan al cas, la veritat és que veig el personal una mica relaxat. Fins i tot la premsa “seriosa” no acaba de treballar amb el rigor que caldria, o si no ja em direu com pot aparèixer una foto amb un peu de pàgina tan poc aclaridor.

En un article sobre una investigació que demostra els danys del petroli en la microfauna del litoral català, “La Vanguardia” insereix la il·lustració en què, com veieu, surten quatre personatges i només n’esmenten tres. Si llegim i mirem d’esquerra a dreta, com és normal en la nostra cultura, resulta que els dos investigadors són un senyor amb barba i un altre senyor amb gran bigoti i el professor, més jove que els anteriors, el del costat a la dreta (l’altre deu ser un amic). Si mirem a l’atzar i segons la nostra experiència vital i cultural, potser podem arribar a la conclusió que els dos nois més joves (situats a la dreta) són els investigadors i el senyor de l’esquerra el seu professor, mentre que el senyor del gran bigoti i posat imponent és un col·lega del professor o el redactor de l’article de “LV”. Potser algun espavilat, que no estigui influït per les prevacances, vacances o postvacances –rar de trobar en aquestes dates- pot pensar que el que a mi em sembla un senyor amb bigoti és en realitat un exemplar de la microfauna amenaçada. Desmentit categòric: massa gran per ser microfaunàtic ("foraminíferos, microscópicos organismos unicelulares de concha calcarea que forman parte del placton). Per altra banda, si fos d’una espècie animal, “LV” incorreria en un greu menyspreu en no fer-ne cap esment, seria políticament poc correcte, la qual cosa és poc probable en una publicació tan prestigiosa. L’única conclusió que em sembla raonable és que s’han oblidat un nom. Possiblement apareixerà en l’edició de demà.

A veure, tampoc és que tot plegat m’interessi massa, perquè el tema de l’article queda una mica lluny dels meus interessos més immediats, però sempre hi ha una punta de curiositat quan no acabés de treure'n del tot l'entrellat d'alguna cosa que et sembla evident.