colors

S’acosta la fi del trajecte. És un viatge més, no us penseu. La mar ha estat dòcil i benigna, i amic el vent, però tens ganes d’arribar al port perquè portes molts dies d’aventura, de camins incerts, de seguir unes il·lusions ja acomplertes o massa llunyanes. I et cal fer un descans per reemprendre el viatge. Deixaràs tots els colors del blau i buscaràs, un altre cop, la seguretat dels verds i dels marrons de les fulles que cauen; més tard, si s’escau, et donarà la benvinguda el blanc; i t’allunyaràs dels grisos bruts, però desitjaràs els de les tardes de pluja intensa o suau –tant se val, tria tu- que repica sobre el vidre del balcó perquè t’anuncien que tot quedarà net. I tornaràs a començar el cicle que mai no serà igual perquè de tant en tant et trobaràs matisos de vermell –de roig, en el teu cas?-. No importarà gaire si no saps si vas o si tornes, perquè el que et cal és que en el camí et trobis tots els colors. No, el negre tampoc no fa cap mal mentre no se’t faci primordial. I el groc? No sé que dir-te, fora que no és el meu preferit: massa esvaït, el porto poc.

Jo ja t’he advertit: compte amb els grisos que anuncien la nit i neguen, més que el negre, qualsevol delit.