De tant en tant se’m manifesta una certa facilitat per veure el futur a través de premonicions, intuïcions, auguris (no necessàriament a través de l’observació del vol dels ocells) que potser em reportaria alguns beneficis materials o espirituals si sabés com dominar, com desenvolupar, com exercitar voluntàriament. De moment m’he de conformar que l’atzar em presenti algun d’aquests moments que em permeten saber la majoria de vegades coses intranscendents, poc importants en la meva quotidianitat i la dels meus amics i coneguts. Fet i fet, conèixer el futur no significa que tinguis la possibilitat de canviar-lo.
Dissabte passat, per exemple, em trobava fent un dels meus recorreguts habituals quan de sobte, i sense cap motiu, em vaig sentir atret per una planta de la vora del camí que, després d’una observació atenta, em va permetre arribar a la següent conclusió: el Barça (observeu els colors de l’insecte) es cruspiria el Betis (fixeu-vos com s’està menjant el verd de l’arbust) en l’anada de la copa del rei. El neguit que sentia per no poder compaginar l’audició de les cançons de Cristina Branco i el partit em va desaparèixer (aquests moments de clarividència sempre se’m presenten en situacions de crisi); sabia que podia anar tranquil al concert. És veritat que el futur que vaig veure era incomplet, que la interpretació dels detalls se’m feia difícil. Què significaven les sis branquetes -o eren set?- menjades? Que el Barça faria sis gols entre l’anada i la tornada? Que es comptaven els tres gols en contra de l’Espanyol (després del cas Saviola, més enemic que mai) d’aquell mateix dia? Què volia dir que l’insecte anés pujant i no baixant? ...? Ja ho veieu, massa enigmes per resoldre. Res, un petit do d’anar per casa.
P. S. Sembla que la selecció espanyola d’hoquei sobre patins va guanyar el campionat del món. Vaig veure una estoneta d’un partit i em va semblar que les instruccions als jugadors es donaven en català. Devia ser una tàctica per impedir que els rivals s’assabentessin de les intencions dels seleccionats. Posats a fer podrien haver triat el basc, que encara ho haguessin entès menys. O no era ben bé això?
3 comentaris:
Se't veu força irònic darrerament.
No deixis que el Barça ens aixafi l'estiu. La ironia no es ven ni en rebaixes de liquidació total.
Deu ser cosa de les semivacances que em toca fer, Albert.
El Barça? No et preocupis, els únics que deuen estar desplomant-se són els periquitos. Sempre se'n pot anar comparnt a terminis, però, d'ironia.
Publica un comentari a l'entrada