20085

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Segons deia Anselm Turmeda al Llibre dels bons amonestaments que tant es va llegir al país en altres temps i que malgrat la falta de lectors actuals encara és plenament vigent.

Mentrestant, a Vic, al cor de Catalunya, a un poeta anònim premiat amb la grossa de Nadal li faltaven paraules, segons deia, per descriure els sentiments que tenia (vejats miracle). Es convertirà en un sant o en un dimoni el ciutadà anònim a qui hem de suposar un increment patrimonial de, com a mínim, 300.000 euros? Una mica de tot possiblement.

Que a Vic hagin rebut el primer premi de la loteria, a Mataró el segon, i altres poblacions catalanes hagin estat “agraciades” amb diversos premis importants és una bona i una mala notícia. L’aspecte positiu és evident. L’aspecte negatiu és que el fet que la Fortuna, volent reparar l’efecte del boicot als productes catalans, hagi actuat a Catalunya no farà més que augmentar la desconfiança a la resta de l’estat i fins i tot els més radicals s’atreviran a parlar de manipulacions als bombos o dubtaran de la integritat moral dels nens de sant Idelfonso. I no m’estranyaria que alguns orats s’atrevissin a especular que es tracta de l’avançament d’un nou i subtil sistema de finançament acordat en secret. Ai, que difícil és viure al nostre país.

Jo, mentrestant, desapareixeré uns dies en un intent de polir-me l’euro per euro que m’ha tocat de resultes del premi major (o seran 5 euros per euro) i de celebrar com cal el dia mundial de l’escudella i la carn d’olla. Per si no ens veiem fins després de Sant Esteve, us desitjo avui unes bones festes i us demano que intenteu ser sants (i santes) celestials i no homes (i dones) infernals, sempre tenint en compte que:

Si vols haver bé e no dan
per advocat te sent "jo ha'n".
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.